Categoria: projectes

Resum

Les competències d’autoregulació i col·laboració són fonamentals en la majoria dels camps professionals i, en conseqüència, també en la majoria de les titulacions universitàries. Ambdues són cada vegada més necessàries en el desenvolupament de qualsevol tasca professional, per la qual cosa és necessari entendre com es construeixen i com es poden potenciar.

La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en la comprensió de la construcció d’aquestes dues competències en el marc de diferents titulacions universitàries i de com la mediació de les TIC pot potenciar-les. Per a això, es proposa l’estudi de tres casos d’innovació docent que tenen lloc en diferents ensenyaments de la Universitat de Barcelona: Formació del professorat, Ecologia i Biologia.

En els tres casos es posa en marxa una innovació basada en les TIC destinada a promoure l’aprenentatge de les competències d’autoregulació (individual i grupal) i de col·laboració. En cada cas s’analitza la innovació i el seu impacte en el desenvolupament de totes dues competències, amb la finalitat de comprendre el seu procés de construcció, el paper del professor i la mediació de les TIC.

Més concretament, la recerca es proposa quatre objectius específics:

Identificar dimensions i indicadors de l’autoregulació individual i de l’autoregulació grupal en activitats de treball d’aprenentatge col·laboratiu que es duu a terme en contextos d’ensenyament-aprenentatge de qualitat mediats per les TIC.

Dissenyar (o redissenyar) i implementar tres propostes d’innovació docent de qualitat a partir de l’elaboració (o reelaboració) d’activitats i instruments didàctics que promoguin l’autoregulació i de la incorporació d’eines i recursos basats en les TIC com a suport perquè els estudiants adquireixin competències d’autoregulació individual i de grup en activitats de caràcter col·laboratiu.

Valorar la contribució de les propostes docents implementades en l’aprenentatge de l’autoregulació individual i grupal en activitats de caràcter col·laboratiu.

Donar indicacions generalitzables sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de l’autoregulació individual i de grup, fonamentalment en relació a la col·laboració entre alumnes.

Dades del projecte

Investigadora principal: Teresa Mauri

Equips de recerca:

Grup d’Innovació Docent en Psicologia de l’Educació (GIDPE) – Coordinat per César Coll

• Alfonso Bustos
• Marc Clarà
• Rosa M. Colomina
• Anna Engel
• Anna Ginesta
• Inés de Gispert
• Mila Naranjo
• Javier Onrubia
• Ana Remesal
• M. José Rochera
• M. Teresa Segués

Grup d’Innovació en Ecologia (GIE) – Coordinat per Maria Rieradevall

• Xavier de Pedro
• Pilar López
• Biel Obrador
• Teresa Vegas

Grup de recerca i innovació docent en Llengua i Literatura (GRIDLlL) – Coordinat per Catalina Martínez

• Glòria Bordons
• Elisabet Costa
• Dolors Font
• Beatriu Guarro
• Joan Manuel
• Rosa Sayós
• Francina Torras

Font de finançament: ICEB – Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat

Referència: B0601-05

Data d’inici: 2006
Data finalització: 2008

La presència docent i les funcions del professor en els processos de construcció del coneixement.

Resum

Els entorns electrònics d’aprenentatge basats en la utilització d’eines de comunicació asincrònica escrita són presentats sovint com a escenaris idonis per a l’aprenentatge autodirigit i el desenvolupament de processos formatius que es recolzen en l’autonomia dels estudiants. Sense qüestionar el protagonisme de l’aprenent i la seva contribució decisiva al procés d’aprenentatge, alguns treballs recents han cridat l’atenció i aportat evidència empírica sobre la importància de les ajudes del professor i dels companys perquè els estudiants puguin progressar en el seu aprenentatge en aquesta mena d’entorns. S’ha obert una nova i prometedora línia de recerca orientada a l’estudi de la presència docent, entesa com el conjunt d’actuacions dirigides a facilitar i promoure els processos comunicatius i cognitius dels participants.

En aquest marc, el projecte té com a finalitat principal estudiar les manifestacions de la presència docent en quatre tipus d’activitats d’aprenentatge: fòrums de conversa, fòrums de debat, treballs en grup cooperatiu i treballs individuals, habituals en els entorns electrònics basats en la comunicació asincrònica escrita. Per a això, el disseny contempla el registre de les aportacions dels participants, professors i alumnes, en el transcurs de 12 activitats d’aprenentatge (tres fòrums de conversa, tres fòrums de debat, tres treballs en grup cooperatiu i tres treballs individuals) desenvolupades en tres entorns electrònics distints (Knowledge Fòrum, Moodle i Campus Virtual de la UOC).

Prenent com a base aquestes dades, els objectius del projecte s’orienten en una triple adreça: identificar i descriure les manifestacions de la presència docent i analitzar la seva incidència sobre el desenvolupament i els resultats dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades; analitzar les relacions existents entre la presència docent, el nivell cognitiu de les aportacions dels participants (identificat en la literatura com a presència cognitiva) i el nivell i la dinàmica de participació en el desenvolupament de les activitats (presència social); i identificar els recursos semiòtics, estratègies discursives i estructures conversacionals associats a la presència docent i analitzar les seves característiques i la seva incidència sobre el desenvolupament dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades.

Dades del projecte

Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) i Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya)

Equip de recerca:

Grup GRINTIE, Universitat de Barcelona:

Alfonso Bustos
Rosa Colomina
Anna Engel
Marc Lafuente
Teresa Mauri
Rosa Mayordomo
Mila Naranjo
Javier Onrubia
Ana Remesal
María José Rochera

Grup EDUS, Universitat Oberta de Catalunya:

Magí Almirall
Laia Canet
Antoni Badia
Anna Espasa
Elisabet Galindo
Teresa Guasch
Carles Sigalès

Font de finançament: Ministeri de Ciència i Tecnologia

Referència: Projecte coordinat SEJ2004-07658-C02-01

Data d’inici: 2004
Data de finalització: 2007

Resum

El projecte aborda la problemàtica, central per a les teories i models constructivistes, dels mecanismes d’influència educativa, és a dir, dels processos interpsicològics a través dels quals els professors i altres companys ajuden els alumnes a construir coneixements en situacions formals d’ensenyament i aprenentatge. En aquest marc, i prolongant treballs anteriors de l’equip investigador, el projecte té com a finalitat identificar i descriure els mecanismes d’influència educativa en entorns formals d’ensenyament i aprenentatge que utilitzen formes d’interacció no presencial recolzades en la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El disseny proposat consisteix en l’anàlisi en profunditat, mitjançant una metodologia d’estudi de casos, de cinc processos instruccionales que concreten de maneres distintes aquestes formes d’interacció, en funció de variables com l’edat i el nivell educatiu dels alumnes, el major o menor èmfasi en les activitats i materials d’autoaprenentatge, l’existència o no de situacions d’interacció cara a cara al costat de les formes d’interacció no presencial, la major o menor riquesa interactiva de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, i la diversitat i riquesa dels recursos tecnològics.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca: Projecte coordinat GRINTIE (Universitat de Barcelona) i EDUS (Universitat Oberta de Catalunya)

Grup GRINTIE:

• Teresa Mauri
• Rosa Colomina
• Javier Onrubia
• María José Rochera
• Inés de Gispert
• Rosa Mayordomo
• Mila Naranjo
• Ana Remesal
• Teresa Segués
• Gemma Aguado
• Anna Engel
• Carli Farràs
• Eva Gea
• Marc Lafuente

Grup EDUS:

• Carles Sigalès
• Antoni Badia
• Elena Barberà
• Anna Espasa
• Daniela Ruiz.

Font de finançament: Ministerio de Ciencia y Tecnología

Referéncia: Projecte coordinat BSO2001-3680-C02-01

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2004

Dimensions rellevants i instruments d’avaluació

Resum

La principal finalitat de la recerca és l’elaboració i validació d’instruments d’anàlisis de la qualitat educativa d’entorns formals d’ensenyament-aprenentatge que utilitzen formes d’interacció no presencials amb el suport de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Per a aconseguir aquesta finalitat ens proposem els objectius específics següents:

• fonamentar teòrica i metodològicament l’elaboració d’instruments d’anàlisis dels entorns electrònics d’ensenyament i d’aprenentatge que afavoreixen la seva comprensió;
• identificar i caracteritzar les dimensions d’anàlisis rellevants que formin part dels instruments per a l’estudi dels processos de construcció del coneixement en entorns formals no presencials d’ensenyament-aprenentatge;
• elaborar aquests instruments d’acord amb les dimensions establertes en coherència amb la perspectiva teòrica de partida;
• validar les dimensions i els instruments perfeccionant-los d’acord amb els resultats de la seva aplicació experimental en l’estudi de casos concrets de processos de construcció del coneixement en entorns educatius formals.

El disseny metodològic de la recerca respon a les exigències pròpies de l’estudi de casos que té la finalitat d’identificar, descriure i comprendre les formes que pren la interactivitat educativa mediata per les tecnologies de la informació i de la comunicació en cinc processos instruccionales. Aquests es diferencien entre si en una sèrie de dimensions bàsiques de l’ús educatiu d’aquestes tecnologies; és a dir, en el tipus i grau de mesurament d’aquestes tecnologies en cada procés. Per part seva, la unitat d’observació es defineix d’acord amb el que el cas aporta d’específic a la valoració de les hipòtesis del projecte i a la interpretació dels resultats.

D’acord amb el compliment de la primera fase del pla de treball, en el primer informe o Workpaper 1, el grup de recerca deixa constància de les exigències teòriques i metodològiques derivades del marc teòric de partida, especialment de les que es desprenen de prendre la interactivitat professor – alumne i entre alumnes com una unitat basi de l’anàlisi de la construcció del coneixement que inclou les tecnologies de la informació i de la comunicació. D’acord amb aquests plantejaments, l’anàlisi dels processos educatius es vertebraria en quatre plans o nivells que inclouen les dimensions i indicadors analítics rellevants i que són el següents: interactivitat tecnològica real, interactivitat tecnològica potencial, interactivitat instruccional real, la interactivitat tecnològica potencial.

La segona fase del treball ha donat com a resultat l’elaboració d’una sèrie d’instruments d’anàlisis, coherents amb les dimensions establertes en la perspectiva teòrica. La validació de les línies bàsiques en què se sustenten els instruments i la dels propis instruments i dels seus protocols d’ús s’elaborarà durant el període de juny a desembre, en què es tanca el projecte. Durant el mateix està previst també completar el desenvolupament i la caracterització final dels instruments d’avaluació dels entorns d’aprenentatge i d’ensenyament. El compliment d’aquestes activitats finals dependrà, al seu torn, de la finalització de la tasca de recollida de dades de cada cas i de l’anàlisi dels mateixos per a comprendre millor l’objecte d’estudi. La rellevància i utilitat dels instruments es validaran, entre altres aspectes, gràcies al grau de significat i de rellevància de les dades aconseguides i permetran el disseny final dels instruments d’avaluació seguint l’objectiu previst en la recerca.

Dades del projecte

Investigadores principals: Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya) i Teresa Mauri (Universitat de Barcelona)

Equip de recerca:

Grup GRINTIE (Universitat de Barcelona):

• César Coll
• Rosa Colomina
• Javier Onrubia
• María José Rochera
• Inés de Gispert
• Marc Lafuente
• Rosa Mayordomo
• Mila Naranjo
• Ana Remesal
• Teresa Segués
• Gemma Aguado
• Anna Engel
• Carli Farràs
• Eva Gea

Grup EDUS (Universitat Oberta de Catalunya):

• Toni Badia
• Anna Espasa
• Carles Sigalès

Font de finançament: Convocatòria de Projectes 2002 de l’Internet Interdisciplinary Institut (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Referència: NR2245

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2003

Resum

El projecte LIVIUS pretén aportar respostes a les necessitats en l’àmbit de l’e-learning identificades en el pla d’acció «Definint l’Educació del Demà»: desenvolupar xarxes virtuals de coneixement en l’àmbit europeu que utilitzen Internet i les noves tecnologies per a millorar la qualitat de l’aprenentatge, facilitar l’accés a serveis i recursos i promoure la cooperació i l’intercanvi d’informació. Els objectius generals del projecte són:

Crear un nou model organitzatiu, didàctic i psicopedagògic d’associació virtual europea d’universitats.

Desenvolupar formes de cooperació entre els socis del projecte amb l’objectiu de dissenyar procediments didàctics i currículums acadèmics comuns que permetin el reconeixement de títols a nivell europeu.

Transferir el coneixement mitjançant les noves tecnologies i innovar en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Renovar els rols de professors i alumnes.

Produir 2 mòduls pilot de 20 hores de lliçons en vídeo, cadascun en quatre idiomes diferents (anglès, francès, espanyol i italià).

Dades del projecte

Investigador principal: NETTUNO – Network per l’Università Ovunque (Itàlia)

Equip de recerca:

Membres del consorci del projecte:

• Cambridge University (Gran Bretaña)
• CNED – Centre National pour l’Enseignement à Distance (Francia)
• Université Franco-Italienne (Francia)
• INSA – Institut National des Sciences Appliquées de Tolouse (Francia)
• Eutelsat (Francia)
• Group Cybel – Strategy and Knowledge Management (Francia)
• Giunti Ricerca (Italia)
• Getronics (Italia)
• Universitat Oberta de Catalunya (España)
• Universitat de Barcelona (España)
• National Technical University of Athens (Grecia)
• National Centre for Scientific Research NCSR «Democritos» (Grecia)

Investigador principal GRINTIE: Javier Onrubia

Equip de recerca GRINTIE:

• César Coll
• Teresa Mauri
• Rosa Colomina
• M. José Rochera

Font de finançament: European Commission. E-learning Initiative. Financial Agreement N: 2001-3446/001-001 EDU-ELEARN

Referència: NR8808

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2003