Categories
innovació projectes

Millora de la competència comunicativa de futurs professionals de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica per l’assessorament col·laboratiu (2023-2025)

Resum

En un moment en què l’educació inclusiva ha esdevingut prioritària a les escoles, els estudiants que es preparen per a ser futurs professionals en l’àmbit de l’educació formal necessiten eines que els permetin afavorir- aquesta inclusió. Justament, els professionals de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica, i en particular, psicòlegs i/o psicopedagogs, poden jugar un paper clau per impulsar la inclusió del conjunt de l’alumnat, en tant que treballin des de plantejaments compatibles amb el model educacional-constructiu (Luna, 2011; Solé, 1998; Solé & Martín, 2011), que privilegiïn les intervencions indirectes (Conoley et al., 2020; Reynolds, 2020; Rosenfield, 2022), i que prioritzin funcions centrades en l’assessorament al professorat i als centres escolars per la millora de les pràctiques educatives que ofereixen al conjunt de l’alumnat (Lago et al., 2022; Onrubia & Minguela, 2020). Des d’aquests plantejaments, el rol d’aquests professionals esdevé necessàriament col·laboratiu, en el benentès que tant docents com psicòlegs i/o psicopedagogs tenen coneixements rellevants i fonamentals per dissenyar aquesta millora, i que per tant aquesta requereix la co-responsabilització i co-construcció per part d’ambdós perfils professionals al llarg d’un procés d’assessorament col·laboratiu que, en darrer terme, busca capacitar el professorat per continuar millorant en el futur, cedint-los progressivament el control d’aquest procés (Lago & Onrubia, 2011; 2022).

La competència comunicativa i, en particular, l’ús del llenguatge per part de l’assessor, esdevé fonamental per dirigir el procés d’assessorament, en ser el llenguatge el que vehicula la interacció assessor-professorat (Newman & Rosenfield, 2018). Així, és el llenguatge el que permet que l’assessor explori les pràctiques docents del professorat, l’ajudi a revisar-les, i a dissenyar-ne de noves (Hylander, 2012; Roca et al., 2019). Els usos del llenguatge específics que permeten a l’assessor influir per millorar les pràctiques educatives dels assessorats no son els mateixos que s’empren en altres àmbits de la vida quotidiana ni es desenvolupen de forma espontània; en canvi, requereixen d’una formació específica que permeti els futurs professionals emprar el llenguatge de forma conscient i estratègica al servei dels propòsits de l’assessorament (Monereo, 2022; Newman & Morrison, 2019; Rosenfield, 2013; Soto el al., 2022).

En aquest context, i donada la rellevància que l’ús del llenguatge té per la pràctica professional dels i les psicòlegs en l’àmbit educatiu i la necessitat de formació explícita per tenir-ne un bon domini, la finalitat general de la proposta d’innovació que es presenta és introduir tasques d’ensenyament i aprenentatge orientades a la millorar la competència comunicativa de l’alumnat en el marc de processos d’assessorament col·laboratiu propis de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica.

Dades del projecte

Millora de la competència comunicativa de futurs professionals de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica per l’assessorament col·laboratiu.

Responsable: Marta Minguela i Brunat.

Participants:

Ana Lou Moreno

Javier Onrubia Goñi

Begoña Roca Carretero

Organisme: Universitat de Barcelona (programa RIMDA).

Referència: 2023PID-UB/029.

Durada: Cursos 2023-2024 i 2024-2025.

Categories
investigació projectes

Potencial de l’avaluació amb graus de certesa per a la implicació en l’aprenentatge universitari mitjançant accions autoavaluatives i diagnòstiques(2024-2025)

Perspectiva d’estudiants i docents amb contrast disciplinari

web del projecte

Resum

L’avaluació amb graus de certesa substitueix en aquest projecte el que anteriorment anomenàvem “qualificació basada en la confiança” o “confidence-based marking”. Des d’una revisió conceptual, recolzada en l’autor original de la proposta, es realitza un segon cicle de recerca basada en el disseny (DBR) afegint a la base de dades del projecte anterior (REDICE 22-3060) dos elements nous: d’una banda, noves disciplines curriculars (anatomia, nutrició humana, història medieval, gestió d’hisenda i dret internacional públic); d’altra banda, la incorporación de la visió docent. En els resultats es posen de manifest necessitats formatives importants tant per a docents com per a discents, per a una optimització de l’aprenentatge autoregulat d’aquests i de la guia per part d’aquells.

Dades del projecte

Investigador principal: Ana Remesal Ortiz

Equip de recerca:

Cristina Manzanares
Wilson E. Astudillo
Victoria Tallón
Dolores López Pérez
Sari Nassar
Montserrat Esteve
José Antonio Fernández López
Jorge Calero Martínez
Álvaro Choi

Font de finançament: Universitat de Barcelona/ICE-IDP

Referència: REDICE 24-3624

Data d’inici: 2024
Data de finalització: 2025

Categories
innovació projectes

Activitats formatives profesionalizadoras, avaluació i feedback en la formació inicial de mestres per a millorar la implicació de l’estudiant (2024-2026)

Resum

Els processos actuals d’innovació en educació superior han emfatitzat la necessitat d’aconseguir una millor alineació entre els objectius formatius i els mètodes d’avaluació i feedback que s’implementen (AQU, 2023), indicant com un dels reptes clau promoure una major implicació de l’alumnat en les activitats d’aprenentatge.

En concret, en aquest projecte la finalitat és millorar la implicació de l’alumnat i el seu seguiment mitjançant el disseny d’activitats formatives de caire professionalitzador, precisant els resultats d’aprenentatge i els mètodes d’avaluació i feedback per a aconseguir-los.

Objectius

Afavorir la comprensió inicial de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació mitjançant la presentació de vídeos específics de situacions professionals, i l’ús de pautes escrites (amb suport de les TIC) amb orientacions per a la participació en activitats profesionalizadoras.
Afavorir la comprensió dels resultats d’aprenentatge vinculats a les activitats mitjançant la creació d’espais per a la presentació i diàleg amb l’alumnat de rúbriques que especifiquen les dimensions i criteris d’avaluació durant el procés de realització de les activitats profesionalizadoras.
Afavorir la reflexió i regulació dels aprenentatges mitjançant el feedback formatiu i participatiu durant el procés de realització de les activitats i al final del procés d’ensenyament, aprenentatge i avaluació

Dades del projecte​

Activitats formatives profesionalizadoras, avaluació i feedback en la formació inicial de mestres per a millorar la implicació de l’estudiant

Investigadora principal: María José Rochera

Equip de recerca:

Pilar Caballero
Rosa Maria Colomina
Laura Karina Díaz
Jorai Escobosa
Elisabet Galindo
Anna Ginesta
Silvia Martínez
Iris Merino
Judith Oller
Claudia Portilla
Maria José Rochera
Ana Remesal
Bernardita Sepúlveda
Salvador Sibina
Sofía Varona
Horaci Vidosa
Núria Viñoles

Font de finançament: Vicerectorat de Política Docent– Programa RIMDA- revolta i Innovació per a la Millora de la Docència i l’Aprneentage- Universitat de Barcelona

Referència: 2024PID-UB/018

Data d’inici: 2024

Data de finalització: 2026

Categories
intervenció projectes

Personalització de l’aprenentatge i inclusió educativa. Curs inicial de sensibilització II (2024)

Resum

El curs posa l’èmfasi en la comprensió de les bases psicoeducatives de la personalització i vol sensibilitzar especialment sobre la necessitat de posar la personalització de l’aprenentatge al servei de la inclusió educativa a les aules i els centres. Per a això, combina la presentació dels fonaments teòrics amb la presentació i anàlisi d’exemples d’experiències pràctiques de centres que ja estan utilitzant estratègies de personalització de l’aprenentatge amb una orientació clarament inclusiva en la seva actuació educativa ordinària.

Dades del curs

Personalització de l’aprenentatge i inclusió educativa. Curs inicial de sensibilització II.

Sessió 1. Aproximació conceptual i fonaments psicoeducatius de la personalització de l’aprenentatge en el marc de l’educació inclusiva.

Sessió 2. Estratègies de personalització de l’aprenentatge (I): l’ús de plans personals d’aprenentatge

Sessió 3. Estratègies de personalització de l’aprenentatge (II): treballar amb continguts social i culturalment rellevants mitjançant la participació en activitats i iniciatives comunitàries.

Sessió 4: Estratègies de personalització de l’aprenentatge (III): el treball amb els interessos de l’alumnat.

Sessió 5. Idees clau i elements transversals de les diferents estratègies. Anàlisi de possibilitats d’aplicació en els contextos de treball dels participants.

Equip de formadors:

Óscar Altide director de l’Insitut Quatre Cantons de Poblenou, Barcelona

David Atzet professor de l’Institut-Escola Guillem de Balsareny, Balsareny

Anna Engel professora agregada del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

Antonio Membrive professor del departament de Psicologia, Facultat de Psicologia i Educació, Universitat de Girona

Judith Oller professora agregada del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

Javier Onrubia Professor titular del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

María José Rochera professora titular del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

Núria Sàrria directora de l’Escola Riera de Ribera de Sant Pere de Ribes.

Organitza: Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Dates: 31 de gener a 28 de febrer de 2024

Categories
intervenció projectes

Personalització de l’aprenentatge i inclusió. Curs inicial de sensibilització I (2023)

Resum

El curs es planteja com una aproximació inicial teòrica i pràctica a la personalització de l’aprenentatge com a eina per a la inclusió. Posa l’èmfasi en la comprensió de les bases psicoeducatives de la personalització i vol sensibilitzar especialment sobre la necessitat de posar la personalització de l’aprenentatge al servei de la inclusió educativa a les aules i els centres.

El curs també posa èmfasi en la presentació i anàlisi d’exemples d’experiències pràctiques de centres que ja estan utilitzant estratègies de personalització de l’aprenentatge con una orientació clarament inclusiva en la seva actuació educativa ordinària.

Objectius

  • Entendre la personalització de l’aprenentatge com a eina al servei de la millora de les aules en una direcció inclusiva
  • Analitzar les relaciones entre personalització de l’aprenentatge, inclusió i millora de la pràctica educativa
  • Conèixer alguns elements clavo de la fonamentació psicoeducativa de la personalització de l’aprenentatge
  • Conèixer de manera inicial algunes estratègies de personalització de l’aprenentatge
  • Conèixer alguns exemples d’ús d’estratègies de personalització de l’aprenentatge en centres d’educació infantil i primària i d’educació secundaria

Continguts

  • Personalització de l’aprenentatge i processos d’inclusió educativa
  • Bases psicoeducatives de la personalització de l’aprenentatge
  • Estratègies de personalització de l’aprenentatge
  • Exemples de concreció d’algunes estratègies de personalització de l’aprenentatge en d’educació infantil i primària i d’educació secundaria.

Dades del curs

Personalització de l’aprenentatge i inclusió educativa. Curs inicial de sensibilització.

Equip de formadors:

David Atzet. Director de l’Institut Cardener. Sant Joan de Vilatorrada.

Òscar Atilde. Director de l’Institut Quatre Costats de Poblenou, Barcelona.

Anna Engel. Professora de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.

Antonio Membrive. Professor de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.

Javier Onrubia. Professor de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.

Judith Oller. Professora de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.

María José Rochera. Professora de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.

Núria Sarria. Directora de l’Escola Riera de Ribes, Sant Pere de Ribes.

Organitza: Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Data d’inici 1a edició: 26 d’abril 2023

Categories
investigació projectes

Exploració del sistema de qualificació basat en la confiança per al desenvolupament de la competència d’aprenentatge autònom i autoregulat (2022-2023)

Anàlisi d’estratègies emergents en quatre àrees disciplinars

web del projecte

Resum

El sistema anomenat «qualificació basada en la confiança» s’explora en aquest projecte de manera detallada, amb fins formatius, com a eina d’autoavaluació inicial o diagnòstica per a arrancar el cicle d’aprenentatge autoregulat, segons el model de Zimmermann. L’estudi de l’aprenentatge en educació superior pateix importants biaixos actualment, en centrar-se habitualment en el propi sector educatiu, generant dades i resultats endògens amb un fort biaix de cultura epistemològica. És per això que en aquest projecte s’obre la mirada cap a contextos diversos que es contrastaran i permetran entendre de manera més complexa la manera com aprenen els estudiants en diverses disciplines. Hi participen: formació del professorat (primària i secundària), psicofisiologia, microeconomia, història de l’art i dret comercial.

Dades del projecte

Investigador principal: Ana Remesal Ortiz

Equip de recerca:

María José Corral López
Judith Domínguez Borras
Iria SanMiguel Insua
Ernesto Suárez (UPF)
Tomas Macsotay (UPF)

Font de finançament: Universitat de Barcelona/ICE-IDP

Referència: REDICE 22-3060

Data d’inici: 2022
Data de finalització: 2023

Categories
innovació projectes

Usos alternatius del Confidence Based Marking en docència mixta: avaluació diagnòstica i aprenentatge autoregulat per al desenvolupament de competències professionals (2021-2022)

Resum

L’estratègia avaluativa de la qualificació basada en la confiança (CBM) sorgeix com una opció enriquidora dels instruments de múltiple opció. En aquest projecte se’n planteja l’ús com a instrument específic d’acompanyament per a estudiants adults, del màster de formació del professorat, especialment aquells que cursen la formació en mode d’avaluació única i, per tant, podrien beneficiar-se de suports específics per a l’organització de l’estudi autònom. Al projecte s’ofereix un sistema de test per a la verificació personal d’aprenentatges assolits, és a dir, per a l’autoavaluació personal de la comprensió de coneixements bàsics del programa. L’estratègia de CBM s’explora com a eina d’activació de processos metacognitius.

Dades del projecte

Investigador principal: Ana Remesal Ortiz

Equip de recerca:
Gemma Pérez Clemente
Mireia Álvarez Brinquis
Tània Gri
José Daniel Fierro
Maryam ElKhayat
Esther Pérez
MªJosep Jarque
Maria Carbó

Font de finançament: Universitat de Barcelona, oficina RIMDA

Referència: 2020PID-UB/043

Data d’inici: 2021
Data de finalització: 2022

Categories
investigació projectes

Expandir la col·laboració entre universitat i escola el practicum de mestre/a (2021-2022)

Resum

El projecte té com a finalitat general implementar i valorar millores en les pràctiques del Grau de Maestro/a d’Educació Primària, des d’un plantejament basat en la col·laboració escola-universitat, la creació d’equips formatius entre mestres tutors/as i tutors/as d’universitat, la participació dels estudiants en comunitats de pràctica com a base del seu aprenentatge, la interacció entre coneixement pràctic i coneixement acadèmic en la formació dels mestres, una aproximació reflexiva a l’actuació professional, i la consideració de les escoles com a organitzacions que aprenen.

Es planteja en continuïtat amb projectes anteriors del mateix equip (2014 ARMIF 00052, 2015 ARMIF 00014, i 2017 ARMIF 00011), que han permès experimentar, amb diferents escoles de pràctiques, una proposta de conjunt per a les pràctiques del Grau de Maestro/a d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona que es concreta entorn de la creació de diferents espais de treball conjunt entre mestres tutors/es, tutors/se de universitat i estudiants.

El projecte incorpora a aquesta proposta tres elements nous (espais-tallers de coordinació institucional, espais-tallers expandits de tutoria i espais-tallers expandits compartits), dirigits a aprofundir la dimensió institucional de la tasca formativa conjunta d’escola i universitat, i a reforçar la configuració d’equips formatius que actuen com a comunitats de pràctica per a l’aprenentatge dels estudiants. El projecte adopta una estratègia metodològica inspirada en la recerca basada en disseny, i compta amb la participació de sis escoles.

Dades del projecte

Investigador principal: Javier Onrubia

Equip de recerca:
Rosa Colomina
Anna Ginesta
Horaci Vidosa

Font de finançament: Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya

Referència: 2020 ARMIF 00010

Data d’inici: 2021
Data de finalització: 2022

Categories
investigació projectes

Personalitzar els aprenentatges a través dels interessos dels alumnes i les alumnes. IMPLICA-T (2021-2025)

Resum

La finalitat general d’aquesta recerca és estudiar processos d’implementació de pràctiques educatives que ajudin l’alumnat a implicar-se i comprometre’s amb les activitats i aprenentatges escolars.

Detalladament, aquest projecte persegueix tres objectius:
i) explorar la percepció del professorat, l’alumnat i les seves famílies sobre els factors que promouen la implicació i el compromís de l’alumnat en les activitats i els aprenentatges escolars, així com també les seves expectatives respecte a la incidència que té la participació de l’alumnat en aquestes pràctiques educatives per al seu futur personal i professional;
ii) aprofundir en la comprensió de com determinades pràctiques educatives de personalització de l’aprenentatge ajuden l’alumnat a construir i re-construir els seus interessos, i a fomentar aprenentatges amb sentit i valor personal per a l’alumnat;
iii) descriure i comprendre les dinàmiques de treball conjunt entre el professorat en els processos de disseny, seguiment i valoració de millores en la seva pràctica docent.

El projecte adopta una estratègia metodològica mixta, combinant una aproximació extensiva, de caràcter quantitatiu, i una aproximació intensiva, de caràcter qualitatiu basada en l’estudi de casos múltiples. L’estratègia metodològica es concreta en el projecte en cinc fases de treball. La primera fase correspon a l’estudi de la percepció de professorat, alumnat i famílies sobre la implicació de l’alumnat en els seus aprenentatges, i consisteix en l’aplicació de qüestionaris a una mostra àmplia de participants de 24 centres d’educació primària i secundària (uns 3000 alumnes i alumnes, 360 professors i professores, i 240 famílies). Les dues següents fases consisteixen en un estudi intensiu, en una mostra de vuit casos (quatre d’educació primària i quatre d’educació secundària), de pràctiques de personalització centrades en el treball amb i a partir dels interessos de l’alumnat i de situacions de treball conjunt entre el professorat sobre aquestes pràctiques. La quarta fase es dedica a l’anàlisi de les dades recollides en les fases anteriors, i la cinquena se centra en el retorn, discussió i triangulació dels resultats de les anàlisis amb els equips docents participants en la recerca.

Dades del projecte

Investigadores principals: Anna Engel i Judith Oller

Equip de recerca:

César Coll
Rosa Colomina
Teresa Mauri
Marta Minguela
Javier Onrubia
Jordi Renom
Mª José Rochera

Equip de treball

Jaime Fauré (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
Anna Ginesta (Universitat de Barcelona)
Júlia Griful (Universitat de Barcelona)
Mariana Largo (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
Antonio Membrive (Universitat de Barcelona)
Iris Merino (Universitat de Barcelona)
Catalina Lizama (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
Natalia Silva (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
Sofia Adanovna Varona (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
Horaci Vidosa (Universitat de Barcelona)
Alexandra Villablanca (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)
María Isabel Vizquerra (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE

Centres educatius participants

  • Escola Àgora – Barcelona
  • Escola Anglesola – Barcelona
  • Escola Barcelona – Barcelona
  • Escola Fluvià – Barcelona
  • Escola IPSE – Barcelona
  • Escola Infant Jesús – Barcelona
  • Escola Les Palmeres – Santa Coloma De Gramanet
  • Escola Riera De Ribes – Sant Pere De Ribes
  • Institut Anna Gironella de Mundet – Barcelona
  • Institut Escola Barnola – Avinyó
  • Institut Cardener – Sant Joan De Vilatorrada
  • Institut Navarcles – Navarcles
  • Institut Quatre Cantons De Poblenou- Barcelona
  • Escola Vila Olímpica – Barcelona

Font de finançament: Ministerio de Ciencia e Innovación y Agencia Estatal de Investigación

Referència: PID2020-116223RB-I00/AEI/10.13039/501100011033

Data de inici: 2021
Data de finalització: 2025

Categories
innovació projectes

Millorar l’aprenentatge autònom potenciant l’atribució de sentit dels estudiants de Psicologia de l’Educació dels ensenyaments de mestre (2019-2023)

Resum

Malgrat els esforços realitzats pel professorat universitari en els últims 30 anys per a millorar l’aprenentatge autònom dels estudiants, aquest continua sent un dels reptes actuals en l’educació superior. Els canvis introduïts en l’aprenentatge a conseqüència de la societat de la informació i la comunicació, i l’enfocament competencial de la formació universitària exigeixen noves conceptualitzacions i noves actuacions docents per a millorar els aprenentatges.

En concret en aquest projecte, es pren com a finalitat la millora de la participació activa de l’estudiant, de la seva implicació en l’aprenentatge, des de la perspectiva de la personalització de l’aprenentatge (Coll 2018), mitjançant la consecució els següents objectius:

  1. Millorar la implicació de l’estudiant, i el seu seguiment, mitjançant l’ús d’instruments per a l’aprenentatge autònom que s’utilitzaran en el marc més ampli d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació. Això comportarà elaborar un sistema d’ajudes a la reflexió sobre el propi aprenentatge individual i de grup amb suport de la tecnologia.
  2. Millorar la implicació dels estudiants en el seu aprenentatge afavorint l’atribució de sentit personal mitjançant el disseny i desenvolupament de la proposta de conjunt d’activitats d’aprenentatge i avaluació (prestant especial atenció a la incorporació de possibilitats d’elecció a l’estudiant -individual o en grup- en el procés de realització de les activitats i en la manera de presentar els productes).
  3. Millorar la implicació dels estudiants en els processos d’autoavaluació i coavaluació que afavoreixen l’aprenentatge autònom.

Dades del projecte

Millorar l’aprenentatge autònom potenciant l’atribució de sentit dels estudiants de Psicologia de l’Educació dels ensenyaments de mestre

Investigadora principal: Rosa Maria Colomina

Equip de recerca:
Mónica Aldana
Ana Anton
Pilar Caballero
Rosa Maria Colomina
Anna Engel
Anna Ginesta
Marta Gracia
Tania Gri
Esther Nadal
Judit Oller
Glòria Rigol
Maria José Rochera
Ana Remesal
Claudia Portilla
Núria Viñoles
Horaci Vidosa

Font de finançament: Vicerectorat de Política Docent i Científica – Programa de Millora i Innovació Docent- Universitat de Barcelona

Referència: 2019PID-UB/031

Data d’inici: 2019
Data de finalització: 2023