Categoria: projectes

Resum

Quan parlem d’autoavaluació sincrònica ens referim als processos subjectius que s’activen a cada subjecte a l’hora de participar en activitats avaluatives, habitualment proposades per l’agent docent. Aquests processos són naturals, espontanis i no necessàriament fructuosos, dependents de l’autogestió de l’estrès i d’altres possibles estratègies personals del subjecte avaluat. Aquest projecte té per finalitat l’exploració d’una sèrie de variables internes que ressalten el valor i el potencial pedagògic d’aquest procés d’autoavaluació sincrònica per ser explotat pedagògicament, optimitzant així els processos d’autoregulació metacognitiva i emocional. Entre aquestes variables s’inclouen: emocions bàsiques experimentades (alegria-tristesa, ansietat-relaxació, control-descontrol) i les concepcions sobre l’avaluació. El projecte es desenvolupa amb estudiants del grau de mestre d’educació primària i del màster de formació de professorat.

Dades del projecte

Investigador principal: Ana Remesal

Equip de recerca:
Rosa Colomina
Teresa Mauri
Anna Ginesta
Horacio Vidosa
Esther Nadal

Font de finançament: Universitat de Barcelona/ICE-IDP

Referència: REDICE 18-2200

Data d’inici: 2018
Data de finalització: 2019

Resum

El projecte té com a finalitat general dissenyar, posar en pràctica, valorar i delimitar les condicions per a generalitzar una proposta de millora de les pràctiques dels estudiants de mestre d’Educació Primària orientada per tres principis bàsics: la col·laboració entre escola i universitat, la reflexió conjunta sobre i per a l’acció per part d’estudiants i tutors de pràctiques, i el compromís amb la innovació, el canvi i la millora dels mestres i les escoles.

La proposta vertebra el currículum de les assignatures de pràctiques a través de processos sistemàtics de reflexió conjunta en què el treball de l’estudiant es dissenya i es desenvolupa des d’una mirada compartida entre escola i universitat que pren com a referent les preocupacions, inquietuds i interessos de canvi i millora dels mestres i de l’escola. La proposta s’organitza al voltant de la posada en marxa de dos tipus d’espais col·laboratius: els «tallers de codisseny per a la millora i el canvi”, en què participen de manera conjunta els estudiants en pràctiques, els tutors de l’escola i els tutors de la universitat, i els “tallers de co-configuració de l’activitat».

Dades del projecte

Investigador principal: Javier Onrubia

Equip de recerca

Maria Eugènia Arús
Montserrat Balsera
Glòria Bertran
Núria Canela
Rosa Colomina
Judit Escoda
Àlex Garcia
Anna Ginesta
Nagore Irruñategi
Ma. José Harto
Paloma Llaquet
Leticia López
Agurtzane Martínez
Teresa Mauri
Rosa Mayordomo
Rosa Sayós
Daniel Solera
Horacio Vidosa
Irene Yúfera

Font de finançament: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Referència: ARMIF 2017 00011

Data d’inici: 2018
Data de finalització: 2020

Resum

En els últims anys, s’ha tornat palès la necessitat de fer front al fenomen de l’esvaïment del sentit de l’aprenentatge escolar que afecta sectors cada vegada més amplis de l’alumnat, sobretot en els últims cursos de l’educació primària i en l’educació secundària, a conseqüència dels canvis que s’han vingut produint en les últimes dècades en els paràmetres d’aprenentatge humà. Aquests canvis han donat lloc a una nova ecologia de l’aprenentatge entre la característiques ocupa del qual un lloc destacat la configuració de trajectòries personals d’aprenentatge.
El present projecte té com a focus central estudiar un conjunt d’iniciatives i propostes de personalització de l’aprenentatge dirigides a reforçar el sentit que nens, adolescents i joves atribueixen als aprenentatges que duen a terme a les escoles i en els instituts. Per això, es planteja tres objectius: documentar i analitzar els processos de canvi i transformació experimentats per centres d’educació primària i d’educació secundària que estan implementant proposades de personalització de l’aprenentatge escolar; analitzar i valorar els resultats de la implementació de les propostes de personalització de l’aprenentatge objecte d’estudi en el que concerneix les experiències d’aprenentatge de l’alumnat participant; identificar el posicionament del professorat i de l’alumnat participant en la implementació de les propostes objecte d’estudi davant els principis bàsics de la personalització de l’aprenentatge i comparar-lo amb el posicionament d’una mostra de professors i alumnes pertanyents a centres amb característiques similars en els quals no s’han implementat ni s’estan implementant proposades de personalització.
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius previstos, PERSONAE s’organitza en tres fases. Les dues primeres estan relacionades amb el seguiment de 8 pràctiques de personalització de l’aprenentatge desenvolupades en centres d’educació primària i d’educació secundària. La tercera i última fase expandeix el focus de la recerca a una mostra de professorat i alumnat de centres educatius amb característiques similars a les dels centres en els quals es duen a terme les dues fases precedents, excepte en el que concerneix el desenvolupament de pràctiques de personalització.
Dades del projecte
El desafiament de la personalització de l’aprenentatge escolar: principis, posicionaments i implementació en els centres educatius: PERSONAE.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca:

Rubén Arriazu (Universidad de Extremadura)
Anna Engel (Universitat de Barcelona)
Mariana Largo (Universitat de Barcelona)
Elena Martín (Universidad Autónoma de Madrid)
Antonio Membrive (Universitat de Barcelona)
Iris Merino (Universitat de Barcelona)
Mara Nieto (Universidad Autónoma de Madrid)
Judith Oller (Universitat de Barcelona)
Ana Remesal (Universitat de Barcelona)
Mª José Rochera (Universitat de Barcelona)
Mariana Solari (Universidad de Extremadura)

Font de finançament: Ministerio de Economía, Industria y Competitividad y el Fondo Europeo de Desarrollo Regional.

Referència: EDU2017-82321-R

Data d’inici: 2017
Data de finalització: 2020

Resum

Aquest projecte s’inscriu en el marc dels esforços desplegats actualment en diferents nivells (pràctiques docents, recerca i polítiques educatives) per a reforçar i recuperar el sentit que nens, joves i adults atribueixen als aprenentatges que realitzen en les institucions d’educació formal i escolar.

La pèrdua del sentit de l’educació i l’aprenentatge escolar és un fenomen que es manifesta en pràcticament tots els nivells del sistema educatiu i que afecta diferents països. Entre les seves causes, cal destacar el fet que els alumnes solen percebre que els aprenentatges escolars estan deslligats de les seves trajectòries personals d’aprenentatge.

És per això que una de les vies més importants per a ajudar l’alumnat a recuperar, reforçar i reconstruir el sentit de l’aprenentatge escolar és derrocar les barreres que separen els aprenentatges escolars de les trajectòries personals d’aprenentatge, és a dir, personalitzar l’aprenentatge que té lloc en les institucions d’educació formal. La personalització és una assignatura pendent en els centres educatius. No obstant això, existeixen escoles, instituts i professors que són l’excepció

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll (Universitat de Barcelona)

Equip de recerca:
Demarcació de Barcelona:

Engel, A. (Coordinadora, Universitat de Barcelona)
Oller, Judith (Universitat de Barcelona)
Rochera, María José (Universitat de Barcelona)
Largo, Mariana (Universitat de Barcelona)
Merino, Iris (Universitat de Barcelona)
Membrive, Antonio (Universitat de Barcelona)
Añazco, David (Universitat de Barcelona)
López, Irene (Universitat de Barcelona)

Demarcació de Lleida:
Manzano, Raül (Coordinador, Centre de Recursos Pedagògics del Segrià)
Bonet, Amadeu (Institut d’Educació Secundària Josep Vallverdú)
Lladós, Laura (Escola Bressol Municipal Balafia)
Carrillo, Carolina (Escola Camps Elisis)
Llovera, Gemma (Institut d’Educació Secundària Josep Vallverdú)
Majó, Fanny (Escola Francesco Tonucci)
Zapater, Maria (Institut d’Educació Secundària Josep Vallverdú)

Demarcació de Madrid:
Martín, Elena (Coordinadora, Universidad Autónoma de Madrid)
Solari, Mariana (Universidad Autónoma de Madrid)
Hernández, Laura (Universidad Autónoma de Madrid)
Nieto, Mara (Universidad Autónoma de Madrid)
Martín, Javier (Universidad Autónoma de Madrid)
Pérez, Eva Mª (Universidad Autónoma de Madrid)

Demarcació de Méxic:
Díaz Barriga, Frida (Coordinadora, Universidad Autónoma de México)
Gasca, María Alejandra ((Universidad Nacional Autónoma de México)
Heredia, Abraham (Universidad Nacional Autónoma de México)
López, Edmundo (Universidad Nacional Autónoma de México)
López, Rafael (Universidad Nacional Autónoma de México)
Ramírez, Minerva (Universidad Nacional Autónoma de México)
Vázquez, Verónica (Universidad Nacional Autónoma de México)
Zárate, Fernando (Universidad Nacional Autónoma de México)

Font de finançament: Institut de Tecnologies, Educació i Aprenentatge (INTEA), Fundació Santa María –FSM

Referència: Projecte FBiG 308977

Data d’inici: 2016
Data de finalització: 2019

Resum

La recerca sobre la formació de mestres ha destacat que, quan els mestres i mestres reflexionen i actuen en la seva pràctica docent, utilitzen no sols el coneixement acadèmic, sinó també un tipus de coneixement pràctic estretament vinculat a situacions específiques, l’acció i l’experiència personal. Aquest coneixement presenta característiques distintes del coneixement acadèmic, com la capacitat de comprendre aquestes situacions de manera integral, incorporar una càrrega moral o emocional significativa, dificultat per a ser expressat verbalment i treballar amb representacions implícites en gran manera.
Al mateix temps, la recerca mostra que aquest coneixement pràctic sovint no es considera en avaluar el practicum dels estudiants de mestre, o que es valora de manera diferent pels mestres tutors de pràctiques a les escoles i pels tutors de pràctiques de la universitat. Aquesta disparitat en la consideració disminueix la coherència i el valor formatiu de les pràctiques, reforça la sensació de desconnexió entre la universitat i l’escola, i, en última instància, dificulta que els estudiants donin sentit i orientació al practicum.
En aquest context, el projecte té com a objectiu dissenyar, desenvolupar i avaluar una proposta d’avaluació del coneixement pràctic en el practicum de mestre, implementada de manera col·laborativa entre mestres tutors i tutors universitaris. Aquesta proposta es basa en la reflexió conjunta sobre la pràctica, que s’organitza a través de diversos espais de reflexió conjunta en els quals participen estudiants, mestres tutors i tutors universitaris. Aquestes situacions busquen fomentar la reflexió dels participants sobre la situació i establir una pràctica d’avaluació reguladora, que sigui formativa, per part de tots els tutors del practicum.

Dades del projecte

Investigador principal:
Javier Onrubia

Equip de recerca:

Nerea Agirre
Ma. Eugénia Arús
Carme Colina
Rosa Colomina
Judit Escoda
Flor Isabel Jiménez
Agurtzane Martínez
Teresa Mauri
Rosa Mayordomo
Teresa Nuñez de Arenas
Rosa Sayó

Font de finançament: Agéncia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Referència: 2015 ARMIF 00014

Data d’inici: 2016
Data de finalització: 2018

Resum

En el marc de la denominada Societat de la Informació (SI), la incorporació de les TIC a pràcticament tots els àmbits de l’activitat humana ha impulsat noves i múltiples oportunitats per a aprendre, igual que ha ampliat de manera considerable el potencial dels escenaris tradicionals com a fonts d’aprenentatge. D’aquí ve que la participació en les activitats que tenen lloc en contextos diversos és cada vegada més una font important d’aprenentatge. Les persones transitem per aquests contextos, participem en les activitats que en ells tenen lloc, aprofitem en major o menor mesura les oportunitats que ofereixen per a aprendre i tenim experiències d’aprenentatge que proporcionen la matèria primera per a construir una representació de nosaltres mateixos com a aprenents, és a dir, que afavoreixen la construcció de la nostra identitat d’aprenenta (anada). En aquesta línia d’idees, el projecte BLE_LI va buscar aprofundir en com les persones ens construïm com a aprenentes i en els processos de construcció de l’anada.

El projecte BLE_LI es va plantejar tres objectius:

estudiar els itineraris d’aprenentatge d’alumnes que es troben en diferents moments de la seva escolaritat, atenent el seu relat de les experiències d’aprenentatge, als contextos en els quals aquestes experiències tenen lloc i a les activitats a les quals apareixen associades;

estudiar l’impacte que tenen les experiències d’aprenentatge referides pels alumnes sobre els significats que construeixen sobre si mateixos com a aprenents; i

estudiar dos aspectes que tenen una especial importància en la construcció de significats sobre un mateix com a aprenent: els patrons o esquemes culturals que els alumnes utilitzen per a construir aquests significats i la incidència d’altres identitats, sobretot culturals i de gènere, en la construcció de l’anada.

Amb la finalitat d’aconseguir  aquests objectius, el projecte es va organitzar en tres fases de manera que el resultat de cadascuna d’elles va constituir el punt de partida de la següent.

Fase 1

Finalitat: identificar i descriure les activitats en les quals participen habitualment els nens i adolescents fora del context escolar que els proporcionen oportunitats i recursos per a aprendre, els espais i contextos soci-institucionals en els quals aquestes activitats es duen a terme, el paper que en elles tenen les TIC i les experiències d’aprenentatge a les quals apareixen vinculades.

Metodologia: entrevistes de grup focals.

Participants: grups de nens i adolescents escolaritzats en centres educatius d’educació primària i secundària de tres franges d’edat (10,13 i 16 anys) i grups formats per pares i mares.

Fase 2

Finalitat: explorar la freqüència i amplitud de la participació de nens i joves en les activitats i contextos soci-institucionals identificats en la fase 1, així com el paper que en elles tenen les TIC i  les experiències d’aprenentatge vinculades.

Metodologia:  qüestionaris.

Participants: nens i adolescents escolaritzats en centres educatius d’educació primària i secundària de tres franges d’edat (10,13 i 16 anys).

Fase 3

Finalitat: explorar en profunditat l’impacte de les experiències d’aprenentatge més rellevants relatades per un nombre reduït de nens i adolescents en la construcció de significats sobre si mateixos com a aprenents, així com els esquemes culturals utilitzats en aquesta construcció i la relació amb altres identitats.

Metodologia: entrevistes individuals.

Participants: nens i adolescents escolaritzats en centres educatius d’educació primària i secundària de tres franges d’edat (10,13 i 16 anys), seleccionats a partir de les seves respostes als qüestionaris aplicats en la fase precedent.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll (Universitat de Barcelona)

Equip de recerca:

• Aldana, Mónica (Universitat de Barcelona)
• Bagnoli, Anna (University of Cambridge)
• Díaz-Barriga, Frida (Universidad Nacional Autónoma de México)
• Engel, Anna (Universitat de Barcelona)
• Esteban, Moisés (Universitat de Girona)
• Falsafi, Leili (Municipality of Botkyrka, Sweden)
• de Gispert, Inés (Universitat de Barcelona)
• Latinjak, Alexander (Universitat de Girona)
• Lopez, Víctor (Universitat de Girona)
• Oller, Judith (Universitat de Girona)
• Ratner, Carl (Institute for Cultural Research and Educatiio)
• Remesal, Ana (Universitat de Barcelona)
• Rochera, María José (Universitat de Barcelona)
• Siqués, Carina (Universitat de Girona)
• Vidosa Horacio (Universitat de Barcelona)
• Vila Ignasi (Universitat de Girona)

Centres educatius participants

• Escola Agustí Gifre, Plaça del poble, s/n  – 17150 Sant Gregori, Girona
• NS d’Alcarràs, Plaça del l’Arquitecte Ignasi Miquel, 1, 25180 Alcarràs, Lleida.
• Escola d’Almenar, C/ Escoles,1 – 25126 Almenar, Lleida
• INS d’Almenar, C/Espados, 75 Almenar, Lleida.
• Escola Antònia Simó i Arnó, Tossal de les Creus, s/n, 25100 Almacelles, Lleida
• Escola Calderón de la Barca, C/ Nil, 27-29  – 080031 Barcelona
• SES Caldes de Malavella, Av. Països Catalans, s/n – 17455 Caldes de Malavella, Girona
• INS Canigó, C/ Canigó, s/n – 25100 Almacelles, Lleida
• Escola Carme Auguet, Port Lligat, 11 – 17007 Girona
• Escola Comtes de Torregrossa, C/ Escoles Noves, s/n, 25180 Alcarràs, Lleida
• IE Costa i Llobera, C/ Capella de can Caralleu s/n , 08017 Barcelona
• Escola El Rodonell, C/ Major, 10 – 17121 Corçà, Girona
• Escola Els Secallets, Av. Parlament de Catalunya, 5-7 – 43880 Coma-ruga, Tarragona
• INS Josep Brugulat, Ctra. Figueroles, 19 – 17820 Banyoles, Girona
• Escola La Benaula, C/ Pau Casals, s/n – 17455 Caldes de Malavella, Girona
• Escola La Farga de Salt, C/ Sant Dionís, 40 – 17190 Salt, Girona
• Escola La Salle Cassà de la Selva, C/ Germà Agustí, 25,  17244 Cassà de la Selva, Girona
• Escola La Salle, C/ La Salle, 12,  17002 Girona
• Escola Llagut, St. Pere el Pescador, Girona
• INS Salvador Espriu, Plaça de les Glòries Catalanes, 20, 08018 Barcelona
• Escola Sant Esteve, C/ Vall·llobera, 62, 17455 Caldes de Malavella, Girona
• Escola Taialà, Carretera Taialà, 75, 17007 Girona
• INS Tossa de Mar, Avda. Catalunya, 19, 17320 Tossa de Mar
• INS Vallvera, C/ Camí de les Guixeres, 2, 17190 Salt, Girona
• Escola Verd, C/ Joan Maragall, 32, 17002 Girona

Font de finançament: Ministerio de Economía y Competitividad. Convocatoria de Proyectos I+D+I del Programa estatal de investigación, desarrollo e innovación orientada a los retos de la sociedad.

Referència: EDU2013-40965R.

Data d’inici: 2014
Data de finalització: 2017

Resum

El present projecte té com a finalitat recopilar informació sobre les activitats relacionades amb la ciència i la tecnologia en les quals participen nens i adolescents procedents de diferents entorns socials i culturals fora del context escolar. També es pretén analitzar les experiències d’aprenentatge associades a aquestes activitats i la seva relació amb les actituds cap a la ciència i l’interès que els joves mostren per la ciència.

Aquest projecte es basa en dos supòsits. El primer és que la visió de la ciència i l’interès per la ciència dels estudiants estan relacionats amb les activitats en les quals participen en la seva vida quotidiana. El segon suposa que tenir un millor coneixement sobre aquestes activitats i experiències, així com sobre la visió de la ciència i l’interès per la ciència que construeixen a partir d’elles, és rellevant i útil per a promoure i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de la ciència en el context escolar.

Dades del projecte

Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) y Ignasi Vila (Universitat de Girona)

Equip d’investigació:

• Anna Engel (Universitat de Barcelona)
• Moisés Esteban-Guitart (Universitat de Girona)
• Leili Falsafi (Municipality of Botkyrka, Sweden)
• Inés de Gispert Pastor (Universitat de Barcelona)
• Judith Oller (Universitat de Girona)
• Javier Onrubia (Universitat de Barcelona)
• María José Rochera (Universitat de Barcelona)
• Carina Siqués (Universitat de Girona)

Font de finançament: RecerCaixa 2013

Referència: FBiG 307687

Data d’inici: 2014

Data de finalització: 2016

Resum

Aquest projecte aborda el problema de les relacions entre teoria i pràctica en la formació de mestres, mitjançant un estudi en profunditat dels processos de reflexió conjunta sobre l’acció en les assignatures de pràcticum. Encara que aquests processos de reflexió s’han mostrat útils per a millorar les relacions entre teoria i pràctica, la literatura actual mostra la necessitat de comprendre millor, almenys, dos aspectes d’aquests processos.

En primer lloc, és necessària una millor comprensió de com el coneixement dels futurs mestres es desenvolupa en el marc d’aquests processos de reflexió conjunta sobre l’acció. En aquest sentit, hi ha consens en la distinció de dos tipus de coneixement, que en aquest projecte s’han denominat «representacions situacionals» i «representacions acadèmiques». Les representacions acadèmiques són el tipus de coneixement que es produeix i s’ensenya típicament en la universitat, mentre que les representacions situacionals són representacions de situacions específiques de la pràctica, i és el tipus de coneixement que guia principalment la pràctica docent. Si bé aquesta distinció és bastant compartida per la literatura actual sobre coneixement dels mestres (encara que amb diferents denominacions), la comprensió sobre com aquests dos tipus de coneixement es relacionen psicològicament és encara molt problemàtica. La hipòtesi més estesa és hereva de la psicologia cognitiva, i postula que la relació entre aquests tipus de coneixement és jeràrquica. No obstant això, els processos de reflexió sobre l’acció basats en aquesta hipòtesi han resultat majorment infructuosos pel que fa a la influència del coneixement acadèmic (produït per la recerca educativa en universitats o centres de recerca) sobre la pràctica, la qual cosa ha portat a postular que aquesta influència és extremadament difícil, i que l’únic coneixement acadèmic que pot tenir una influència important sobre la pràctica és aquell produït pel propi mestre en el seu context de treball.

En aquest projecte, proposem estudiar en profunditat les relacions entre representacions situacionals i acadèmiques en processos de reflexió conjunta sobre l’acció sense assumir, a priori, la hipòtesi d’una relació jeràrquica entre ambdues. En canvi, proposem observar les relacions entre aquests dos tipus de coneixement des del marc teòric vygotskiano, que permet postular que tots dos tipus de representació treballen junts al mateix nivell psicològic.

El segon aspecte dels processos de reflexió conjunta sobre l’acció en la formació de mestres que és necessari comprendre millor remet a les dinàmiques interactives i especialment als mecanismes discursius d’ajuda educativa que tenen lloc en aquests processos de reflexió. Actualment se sap realment molt poc sobre com funciona la interacció i l’ajuda educativa en els processos de reflexió conjunta sobre l’acció, i hi ha pocs estudis que apliquin anàlisis discursives, conversacionals, i d’interacció a aquests processos. Aquest projecte pretén fer un avanç significatiu en la descripció i la comprensió d’aquestes dinàmiques interactives i d’ajuda educativa.

Per a avançar substancialment en la comprensió d’aquests dos aspectes, el projecte proposa estudiar 8 casos de reflexió sobre l’acció en assignatures de pràcticum dels graus de mestre, recollits en universitats d’Andalusia, Catalunya, i el País Basc.

Dades del projecte

Investigador principal: Teresa Mauri
Equipo de recerca:

Nerea Agirre García

Miguel Jesús Bascón Díaz

Mariam Bilbatua Pérez

Marc Clarà Garangou

Rosa María Colomina Álvarez

Mercedes Cubero Pérez

Rosario Cubero Pérez

Anna Ginesta Fontseré

Olaya Jiménez Arrieta

Elena López de Arana Prado

Agurtzane Martínez Gorrochategui

Francisco Javier Onrubia Goñi

Andrés Santamaría Santigosa

Bárbara Toledo Fierro

Anna Usubiaga Arizmendi

Font de finançament: Proyectos de I+D “EXCELENCIA” SUBPROGRAMA DE GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO 2013. Ministerio de Economía y Competitividad

Referència: EDU2013-44632-P

Data d’inici: 2014
Data de finalització: 2017