Categoria: projectes

La presència docent i les funcions del professor en els processos de construcció del coneixement.

Resum

Els entorns electrònics d’aprenentatge basats en la utilització d’eines de comunicació asincrònica escrita són presentats sovint com a escenaris idonis per a l’aprenentatge autodirigit i el desenvolupament de processos formatius que es recolzen en l’autonomia dels estudiants. Sense qüestionar el protagonisme de l’aprenent i la seva contribució decisiva al procés d’aprenentatge, alguns treballs recents han cridat l’atenció i aportat evidència empírica sobre la importància de les ajudes del professor i dels companys perquè els estudiants puguin progressar en el seu aprenentatge en aquesta mena d’entorns. S’ha obert una nova i prometedora línia de recerca orientada a l’estudi de la presència docent, entesa com el conjunt d’actuacions dirigides a facilitar i promoure els processos comunicatius i cognitius dels participants.

En aquest marc, el projecte té com a finalitat principal estudiar les manifestacions de la presència docent en quatre tipus d’activitats d’aprenentatge: fòrums de conversa, fòrums de debat, treballs en grup cooperatiu i treballs individuals, habituals en els entorns electrònics basats en la comunicació asincrònica escrita. Per a això, el disseny contempla el registre de les aportacions dels participants, professors i alumnes, en el transcurs de 12 activitats d’aprenentatge (tres fòrums de conversa, tres fòrums de debat, tres treballs en grup cooperatiu i tres treballs individuals) desenvolupades en tres entorns electrònics distints (Knowledge Fòrum, Moodle i Campus Virtual de la UOC).

Prenent com a base aquestes dades, els objectius del projecte s’orienten en una triple adreça: identificar i descriure les manifestacions de la presència docent i analitzar la seva incidència sobre el desenvolupament i els resultats dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades; analitzar les relacions existents entre la presència docent, el nivell cognitiu de les aportacions dels participants (identificat en la literatura com a presència cognitiva) i el nivell i la dinàmica de participació en el desenvolupament de les activitats (presència social); i identificar els recursos semiòtics, estratègies discursives i estructures conversacionals associats a la presència docent i analitzar les seves característiques i la seva incidència sobre el desenvolupament dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades.

Dades del projecte

Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) i Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya)

Equip de recerca:

Grup GRINTIE, Universitat de Barcelona:

Alfonso Bustos
Rosa Colomina
Anna Engel
Marc Lafuente
Teresa Mauri
Rosa Mayordomo
Mila Naranjo
Javier Onrubia
Ana Remesal
María José Rochera

Grup EDUS, Universitat Oberta de Catalunya:

Magí Almirall
Laia Canet
Antoni Badia
Anna Espasa
Elisabet Galindo
Teresa Guasch
Carles Sigalès

Font de finançament: Ministeri de Ciència i Tecnologia

Referència: Projecte coordinat SEJ2004-07658-C02-01

Data d’inici: 2004
Data de finalització: 2007

Resum

El projecte aborda la problemàtica, central per a les teories i models constructivistes, dels mecanismes d’influència educativa, és a dir, dels processos interpsicològics a través dels quals els professors i altres companys ajuden els alumnes a construir coneixements en situacions formals d’ensenyament i aprenentatge. En aquest marc, i prolongant treballs anteriors de l’equip investigador, el projecte té com a finalitat identificar i descriure els mecanismes d’influència educativa en entorns formals d’ensenyament i aprenentatge que utilitzen formes d’interacció no presencial recolzades en la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El disseny proposat consisteix en l’anàlisi en profunditat, mitjançant una metodologia d’estudi de casos, de cinc processos instruccionales que concreten de maneres distintes aquestes formes d’interacció, en funció de variables com l’edat i el nivell educatiu dels alumnes, el major o menor èmfasi en les activitats i materials d’autoaprenentatge, l’existència o no de situacions d’interacció cara a cara al costat de les formes d’interacció no presencial, la major o menor riquesa interactiva de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, i la diversitat i riquesa dels recursos tecnològics.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca: Projecte coordinat GRINTIE (Universitat de Barcelona) i EDUS (Universitat Oberta de Catalunya)

Grup GRINTIE:

• Teresa Mauri
• Rosa Colomina
• Javier Onrubia
• María José Rochera
• Inés de Gispert
• Rosa Mayordomo
• Mila Naranjo
• Ana Remesal
• Teresa Segués
• Gemma Aguado
• Anna Engel
• Carli Farràs
• Eva Gea
• Marc Lafuente

Grup EDUS:

• Carles Sigalès
• Antoni Badia
• Elena Barberà
• Anna Espasa
• Daniela Ruiz.

Font de finançament: Ministerio de Ciencia y Tecnología

Referéncia: Projecte coordinat BSO2001-3680-C02-01

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2004

Dimensions rellevants i instruments d’avaluació

Resum

La principal finalitat de la recerca és l’elaboració i validació d’instruments d’anàlisis de la qualitat educativa d’entorns formals d’ensenyament-aprenentatge que utilitzen formes d’interacció no presencials amb el suport de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Per a aconseguir aquesta finalitat ens proposem els objectius específics següents:

• fonamentar teòrica i metodològicament l’elaboració d’instruments d’anàlisis dels entorns electrònics d’ensenyament i d’aprenentatge que afavoreixen la seva comprensió;
• identificar i caracteritzar les dimensions d’anàlisis rellevants que formin part dels instruments per a l’estudi dels processos de construcció del coneixement en entorns formals no presencials d’ensenyament-aprenentatge;
• elaborar aquests instruments d’acord amb les dimensions establertes en coherència amb la perspectiva teòrica de partida;
• validar les dimensions i els instruments perfeccionant-los d’acord amb els resultats de la seva aplicació experimental en l’estudi de casos concrets de processos de construcció del coneixement en entorns educatius formals.

El disseny metodològic de la recerca respon a les exigències pròpies de l’estudi de casos que té la finalitat d’identificar, descriure i comprendre les formes que pren la interactivitat educativa mediata per les tecnologies de la informació i de la comunicació en cinc processos instruccionales. Aquests es diferencien entre si en una sèrie de dimensions bàsiques de l’ús educatiu d’aquestes tecnologies; és a dir, en el tipus i grau de mesurament d’aquestes tecnologies en cada procés. Per part seva, la unitat d’observació es defineix d’acord amb el que el cas aporta d’específic a la valoració de les hipòtesis del projecte i a la interpretació dels resultats.

D’acord amb el compliment de la primera fase del pla de treball, en el primer informe o Workpaper 1, el grup de recerca deixa constància de les exigències teòriques i metodològiques derivades del marc teòric de partida, especialment de les que es desprenen de prendre la interactivitat professor – alumne i entre alumnes com una unitat basi de l’anàlisi de la construcció del coneixement que inclou les tecnologies de la informació i de la comunicació. D’acord amb aquests plantejaments, l’anàlisi dels processos educatius es vertebraria en quatre plans o nivells que inclouen les dimensions i indicadors analítics rellevants i que són el següents: interactivitat tecnològica real, interactivitat tecnològica potencial, interactivitat instruccional real, la interactivitat tecnològica potencial.

La segona fase del treball ha donat com a resultat l’elaboració d’una sèrie d’instruments d’anàlisis, coherents amb les dimensions establertes en la perspectiva teòrica. La validació de les línies bàsiques en què se sustenten els instruments i la dels propis instruments i dels seus protocols d’ús s’elaborarà durant el període de juny a desembre, en què es tanca el projecte. Durant el mateix està previst també completar el desenvolupament i la caracterització final dels instruments d’avaluació dels entorns d’aprenentatge i d’ensenyament. El compliment d’aquestes activitats finals dependrà, al seu torn, de la finalització de la tasca de recollida de dades de cada cas i de l’anàlisi dels mateixos per a comprendre millor l’objecte d’estudi. La rellevància i utilitat dels instruments es validaran, entre altres aspectes, gràcies al grau de significat i de rellevància de les dades aconseguides i permetran el disseny final dels instruments d’avaluació seguint l’objectiu previst en la recerca.

Dades del projecte

Investigadores principals: Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya) i Teresa Mauri (Universitat de Barcelona)

Equip de recerca:

Grup GRINTIE (Universitat de Barcelona):

• César Coll
• Rosa Colomina
• Javier Onrubia
• María José Rochera
• Inés de Gispert
• Marc Lafuente
• Rosa Mayordomo
• Mila Naranjo
• Ana Remesal
• Teresa Segués
• Gemma Aguado
• Anna Engel
• Carli Farràs
• Eva Gea

Grup EDUS (Universitat Oberta de Catalunya):

• Toni Badia
• Anna Espasa
• Carles Sigalès

Font de finançament: Convocatòria de Projectes 2002 de l’Internet Interdisciplinary Institut (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Referència: NR2245

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2003

Resum

El projecte LIVIUS pretén aportar respostes a les necessitats en l’àmbit de l’e-learning identificades en el pla d’acció «Definint l’Educació del Demà»: desenvolupar xarxes virtuals de coneixement en l’àmbit europeu que utilitzen Internet i les noves tecnologies per a millorar la qualitat de l’aprenentatge, facilitar l’accés a serveis i recursos i promoure la cooperació i l’intercanvi d’informació. Els objectius generals del projecte són:

Crear un nou model organitzatiu, didàctic i psicopedagògic d’associació virtual europea d’universitats.

Desenvolupar formes de cooperació entre els socis del projecte amb l’objectiu de dissenyar procediments didàctics i currículums acadèmics comuns que permetin el reconeixement de títols a nivell europeu.

Transferir el coneixement mitjançant les noves tecnologies i innovar en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Renovar els rols de professors i alumnes.

Produir 2 mòduls pilot de 20 hores de lliçons en vídeo, cadascun en quatre idiomes diferents (anglès, francès, espanyol i italià).

Dades del projecte

Investigador principal: NETTUNO – Network per l’Università Ovunque (Itàlia)

Equip de recerca:

Membres del consorci del projecte:

• Cambridge University (Gran Bretaña)
• CNED – Centre National pour l’Enseignement à Distance (Francia)
• Université Franco-Italienne (Francia)
• INSA – Institut National des Sciences Appliquées de Tolouse (Francia)
• Eutelsat (Francia)
• Group Cybel – Strategy and Knowledge Management (Francia)
• Giunti Ricerca (Italia)
• Getronics (Italia)
• Universitat Oberta de Catalunya (España)
• Universitat de Barcelona (España)
• National Technical University of Athens (Grecia)
• National Centre for Scientific Research NCSR «Democritos» (Grecia)

Investigador principal GRINTIE: Javier Onrubia

Equip de recerca GRINTIE:

• César Coll
• Teresa Mauri
• Rosa Colomina
• M. José Rochera

Font de finançament: European Commission. E-learning Initiative. Financial Agreement N: 2001-3446/001-001 EDU-ELEARN

Referència: NR8808

Data d’inici: 2002
Data de finalització: 2003

L’avaluació de l’aprenentatge matemàtic en l’educació obligatòria: referent psicopedagògic i curricular, referent normatiu i pràctiques d’avaluació

Resum

L’objectiu últim del projecte és contribuir al procés de revisió i millora de les pràctiques habituals d’avaluació dels aprenentatges dels alumnes en la perspectiva de l’actual reforma educativa (LOGSE). D’acord amb aquest objectiu, es proposa abordar la problemàtica de l’avaluació dels aprenentatges en una quàdruple perspectiva: en primer lloc, aprofundir l’anàlisi de les relacions entre el referent psicopedagògic i curricular i el referent normatiu; en segon lloc, identificar les pràctiques d’avaluació – estratègies, procediments, instruments i activitats – que utilitza habitualment el professorat i valorar el seu major o menor proximitat i adequació als plantejaments conceptuals i normatius que propugna la reforma; en tercer lloc, indagar les tensions i conflictes que sorgeixen, en la pràctica de l’avaluació, entre la lògica pedagògica i la lògica del control social, o si es prefereix, entre els processos de presa de decisions de naturalesa pedagògica i els processos de presa de decisions de naturalesa social (acreditació, certificació, titulació) que solen acompanyar els resultats de l’avaluació; i en quart lloc, indagar possibles vies d’actuació que permetin, a través d’un procés formatiu de reflexió en i des de l’acció, utilitzar els plantejaments curriculars, psicopedagògics i normatius de la reforma per a impulsar la revisió i millora de les pràctiques d’avaluació.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca:

Elena Barberà
Javier Onrubia

Font de finançament: Ministeri d’Educació i Ciència

Referència: APC95-0129

Data d’inici: 1995
Data de finalització: 1996

Resum

L’estudi té com a objectiu aprofundir en la comprensió dels mecanismes d’influència educativa que es concreten en la interactivitat professor-alumne identificant els que caracteritzen la pràctica educativa de professors que programen conjuntament, persegueixen els mateixos objectius didàctics i usen idèntic material didàctic, que elaboren en equip.

En aquest marc, són objectius específics de la recerca:

• Descriure i analitzar les característiques de les Seqüències Didàctiques (SD) observades prenent com a referent el material curricular utilitzat.
• Aprofundir en la comprensió d’alguns dels mecanismes d’influència educativa que actuen en la interactivitat professor-alumne al llarg de les Seqüències Didàctiques analitzades i identificant especialment els relacionats amb la pràctica de l’avaluació inicial, formativa i sumativa.
• Aportar dades per a orientar l’elaboració i ús dels materials curriculars a l’aula. Aportar informació útil per a la formació del professorat.

Dades del projecte

Investigadores principals: Teresa Mauri (Universitat de Barcelona) i Isabel Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona)

Equip de recerca: Elisabeth Galindo

Font de finançament: Concurs Nacional de Projectes de Recerca Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència

Referència: NR5687

Data d’inici: 1993
Data de finalització: 1996

Resum

Sota la influència de les tesis constructivistes, una bona part dels investigadors en psicologia de l’educació han dirigit els seus esforços durant l’última dècada a estudiar els processos psicològics que intervenen en la construcció, diversificació i enriquiment de les representacions o significats que construeixen els alumnes.

Pocs treballs, no obstant això, s’han dirigit a analitzar els mecanismes interpsicològics mitjançant els quals es pot influir, amb una finalitat educativa, sobre aquests processos constructius. L’anàlisi d’aquests mecanismes es planteja des d’una perspectiva teòrica que concep la influència educativa com el resultat de la construcció conjunta de sistemes de significats compartits i que atribueix un paper essencial a la mediació semiòtica, és a dir, al discurs produït pels participants, com a nexe d’unió entre el context en què té lloc l’activitat i els significats o representacions que construeixen.

Amb la finalitat de confrontar empíricament aquest enfocament i aprofundir en les hipòtesis explicatives que del mateix es deriven, el projecte proposa analitzar una sèrie de registres observacionals corresponents a quatre tipus de situacions distintes quant a la naturalesa de l’activitat conjunta, la seva estructura i les característiques dels participants.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca:

• Enric Bolea
• Rosa Colomina
• Inés de Gispert
• Rosa Mayordomo
• Javier Onrubia
• Cinta Portillo
• María José Rochera
• Teresa Segués
• Laura Pla

Font de finançament: Ministeri d’Educació i Ciència

Referència: PB87-0060

Data d’inici: 1988
Data de finalització: 1991