Categories
investigació projectes

Les experiències dels joves fora de l’escola relacionades amb la ciència i la tecnologia com a font d’influència en l’actitud respecte a la ciència (2014-2016)

Resum

El present projecte té com a finalitat recopilar informació sobre les activitats relacionades amb la ciència i la tecnologia en les quals participen nens i adolescents procedents de diferents entorns socials i culturals fora del context escolar. També es pretén analitzar les experiències d’aprenentatge associades a aquestes activitats i la seva relació amb les actituds cap a la ciència i l’interès que els joves mostren per la ciència.

Aquest projecte es basa en dos supòsits. El primer és que la visió de la ciència i l’interès per la ciència dels estudiants estan relacionats amb les activitats en les quals participen en la seva vida quotidiana. El segon suposa que tenir un millor coneixement sobre aquestes activitats i experiències, així com sobre la visió de la ciència i l’interès per la ciència que construeixen a partir d’elles, és rellevant i útil per a promoure i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de la ciència en el context escolar.

Dades del projecte

Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) y Ignasi Vila (Universitat de Girona)

Equip d’investigació:

  • Anna Engel (Universitat de Barcelona)
  • Moisés Esteban-Guitart (Universitat de Girona)
  • Leili Falsafi (Municipality of Botkyrka, Sweden)
  • Inés de Gispert Pastor (Universitat de Barcelona)
  • Judith Oller (Universitat de Girona)
  • Javier Onrubia (Universitat de Barcelona)
  • María José Rochera (Universitat de Barcelona)
  • Carina Siqués (Universitat de Girona)

Font de finançament: RecerCaixa 2013

Referència: FBiG 307687

Data d’inici: 2014

Data de finalització: 2016

Categories
investigació projectes

Ajudes a la construcció del coneixement en el pràcticum de mestres (2014-2017)

Resum


Aquest projecte aborda el problema de les relacions entre teoria i pràctica en la formació de mestres, mitjançant un estudi en profunditat dels processos de reflexió conjunta sobre l’acció en les assignatures de pràcticum. Encara que aquests processos de reflexió s’han mostrat útils per a millorar les relacions entre teoria i pràctica, la literatura actual mostra la necessitat de comprendre millor, almenys, dos aspectes d’aquests processos.


En primer lloc, és necessària una millor comprensió de com el coneixement dels futurs mestres es desenvolupa en el marc d’aquests processos de reflexió conjunta sobre l’acció. En aquest sentit, hi ha consens en la distinció de dos tipus de coneixement, que en aquest projecte s’han denominat «representacions situacionals» i «representacions acadèmiques». Les representacions acadèmiques són el tipus de coneixement que es produeix i s’ensenya típicament en la universitat, mentre que les representacions situacionals són representacions de situacions específiques de la pràctica, i és el tipus de coneixement que guia principalment la pràctica docent. Si bé aquesta distinció és bastant compartida per la literatura actual sobre coneixement dels mestres (encara que amb diferents denominacions), la comprensió sobre com aquests dos tipus de coneixement es relacionen psicològicament és encara molt problemàtica. La hipòtesi més estesa és hereva de la psicologia cognitiva, i postula que la relació entre aquests tipus de coneixement és jeràrquica. No obstant això, els processos de reflexió sobre l’acció basats en aquesta hipòtesi han resultat majorment infructuosos pel que fa a la influència del coneixement acadèmic (produït per la recerca educativa en universitats o centres de recerca) sobre la pràctica, la qual cosa ha portat a postular que aquesta influència és extremadament difícil, i que l’únic coneixement acadèmic que pot tenir una influència important sobre la pràctica és aquell produït pel propi mestre en el seu context de treball.

En aquest projecte, proposem estudiar en profunditat les relacions entre representacions situacionals i acadèmiques en processos de reflexió conjunta sobre l’acció sense assumir, a priori, la hipòtesi d’una relació jeràrquica entre ambdues. En canvi, proposem observar les relacions entre aquests dos tipus de coneixement des del marc teòric vygotskiano, que permet postular que tots dos tipus de representació treballen junts al mateix nivell psicològic.


El segon aspecte dels processos de reflexió conjunta sobre l’acció en la formació de mestres que és necessari comprendre millor remet a les dinàmiques interactives i especialment als mecanismes discursius d’ajuda educativa que tenen lloc en aquests processos de reflexió. Actualment se sap realment molt poc sobre com funciona la interacció i l’ajuda educativa en els processos de reflexió conjunta sobre l’acció, i hi ha pocs estudis que apliquin anàlisis discursives, conversacionals, i d’interacció a aquests processos. Aquest projecte pretén fer un avanç significatiu en la descripció i la comprensió d’aquestes dinàmiques interactives i d’ajuda educativa.


Per a avançar substancialment en la comprensió d’aquests dos aspectes, el projecte proposa estudiar 8 casos de reflexió sobre l’acció en assignatures de pràcticum dels graus de mestre, recollits en universitats d’Andalusia, Catalunya, i el País Basc.


Dades del projecte


Investigador principal:
Teresa Mauri
Equipo de recerca:

Nerea Agirre García

Miguel Jesús Bascón Díaz

Mariam Bilbatua Pérez

Marc Clarà Garangou

Rosa María Colomina Álvarez

Mercedes Cubero Pérez

Rosario Cubero Pérez

Anna Ginesta Fontseré

Olaya Jiménez Arrieta

Elena López de Arana Prado

Agurtzane Martínez Gorrochategui

Francisco Javier Onrubia Goñi

Andrés Santamaría Santigosa

Bárbara Toledo Fierro

Anna Usubiaga Arizmendi

Font de finançament: Proyectos de I+D “EXCELENCIA” SUBPROGRAMA DE GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO 2013. Ministerio de Economía y Competitividad

Referència: EDU2013-44632-P

Data d’inici: 2014
Data de finalització: 2017

Categories
investigació projectes

La reflexió conjunta en les pràctiques com a mecanisme de vinculació entre universitat i escola (2014-2015)

Resum

Aquest projecte aborda el problema de la vinculació entre escola i universitat en la formació de mestres, especialment en les pràctiques, i el problema derivat de la falta d’integració en la formació del professorat dels coneixements propis de la Universitat i els coneixements propis de l’Escola.
Partint de la premissa, àmpliament documentada en la literatura sobre formació del professorat, que els processos de reflexió sobre la pràctica són els mecanismes principals per a la integració de diferents coneixements, el projecte proposa la introducció sistemàtica de diferents espais de reflexió conjunta durant les tres assignatures de Pràctiques del grau en Educació Primària de la Universitat de Barcelona.
Entre els diferents espais que es proposen introduir hi ha un que és compartit entre mestres, professors de la universitat i estudiants. Aquest espai s’articula amb altres espais de reflexió entre estudiants i mestres d’una banda, i estudiants i professors de la universitat per l’altre.
El funcionament dels diferents espais de reflexió conjunta i la seva articulació s’analitzarà mitjançant una recerca basada en entrevistes, grups focals, qüestionaris, gravacions en vídeo i notes de camp.


Dades del projecte

Investigadora principal: Teresa Mauri

Equipo de recerca:
• Marc Clarà
• Rosa María Colomina
• Anna Ginesta
• Fco. Javier Onrubia

Font de finançament: Generalitat de Catalunya, Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Referència: 2014 ARMIF 00052

Data d’inici: 2014
Data de finalització: 2015

Categories
investigació projectes

Ajudar a reflexionar la pràctica: construcció del coneixement professional en el practicum (2013-2014)

Resum

Els objectius que es volen aconseguir són:

Identificar algunes formes d’interacció i d’ús de la parla per part dels tutors d’universitat que semblen contribuir a promoure, secundar i orientar la reflexió sobre la pràctica professional dels estudiants dels estudis de formació del professorat en una direcció que afavoreixi la construcció del seu coneixement professional i l’establiment de relacions entre aquest coneixement i el seu coneixement acadèmic.

Avaluar l’impacte en l’aprenentatge i la satisfacció dels estudiants d’un conjunt específic d’activitats i pautes d’actuació dissenyades per a promoure, secundar i orientar la reflexió sobre la pràctica professional entre estudiants de practicum dels estudis de formació del professorat i els seus tutors d’universitat.

Dades del projecte

Investigadora principal: Teresa Mauri

Equipo de recerca:

  • Marc Clarà
  • César Coll
  • Rosa M. Colomina
  • Anna Engel
  • Ana Ginesta
  • Inés de Gispert
  • Javier Onrubia
  • Ana Remesal
  • M. José Rochera

Font de finançament: ICEB – Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat

Referència: rediu-40840560

Data d’inici: 2013
Data de finalització: 2014

Categories
investigació projectes

Transatlantic Lifelong Learning: Rebalancing Relations (2011-2013)

Resum

El projecte «Transatlantic Lifelong Learning: Rebalancing Relations», coordinat per la Universitat de Bolonya, té com a objectiu brindar suport a les universitats llatinoamericanes per a establir una política d’aprenentatge permanent (lifelong learning) en el nivell universitari. Això s’aconseguirà a través d’una fase d’estudi de pràctiques ja existents, una fase de reflexió i construcció de mètodes d’anàlisis i disseny comuns, i una fase de prova pilot que inclou tant el sector privat (empresarial i cohesió social) com el públic (educació i salut) amb elements transversals relacionats amb tots dos sectors, com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l’aprenentatge en línia (e-learning), legislació, control de qualitat i gestió de l’aprenentatge permanent.

Els participants d’Amèrica Llatina s’encarregaran de revisar l’estat de la qüestió en els seus contextos locals i/o regionals, identificant exemples existents de bones pràctiques i models. Una vegada desenvolupada la metodologia conjuntament, es dissenyarà i implementarà un currículum d’aprenentatge permanent de mostra. Un exemple de currículum de mostra, planificat en el context escolar, són processos d’instrucció en blended learning per als mestres en el sistema educatiu sobre qüestions com l'»educació per a la ciutadania», recordant que un dels focus del projecte és la «cohesió social». El propòsit a llarg termini del projecte és establir unitats permanents de disseny, avaluació, planificació, implementació i promoció d’itineraris d’aprenentatge permanent en l’educació superior i incloure permanentment mostres de currículum entre les activitats de la «oferta formativa» de les institucions d’educació superior.

Dades del projecte

Investigador principal: Alma Mater Studiorum – Università di Bologna

Equip de recerca:

Universitat Nacional del Nord-est, Argentina
Universitat Catòlica de Salta, Argentina
Universitat Catòlica de Temuco, Xile
Universitat Icesi, Colòmbia
Universitat Externat de Colòmbia, Colòmbia
Xarxa d’Educació Contínua de Llatinoamèrica i Europa, Colòmbia
Universitat Andina Simón Bolívar, l’Equador
Universitat d’El Salvador, El Salvador
Universitat de Colima, Mèxic
Universitat Catòlica «La nostra Senyora de l’Asunción,» Paraguai
Universitat Nacional Agrària La Molina, el Perú
Universitat de l’Empresa, l’Uruguai
Universitat dels Andes, Veneçuela
Universitat Catòlica Boliviana «Sant Pau,» Bolívia
Universidade Federal de Goiás, el Brasil
Universitat de Barcelona, Espanya
Universidade do Minho, Portugal
Association pour la Formation en Milieu Rural, França
INHolland University of Applied Sciences, Països Baixos

Font de finançament: Programa Lot 2 (Mesures Estructurals) finançat per la Unió Europea.

Referència: ALFA III

Data d’inici: 2011
Data de finalització: 2013

Categories
investigació projectes

La construcció col·laborativa del coneixement en entorns digitals basats en la comunicació asincrònica escrita (2010-2013)

Modalitats i distribució de l’ajuda educativa entre els participants.

Resum

La finalitat d’aquest projecte és contribuir a la comprensió dels processos d’influència educativa que operen en activitats d’aprenentatge col·laboratiu en entorns digitals basats en la comunicació asincrònica escrita, així com analitzar el seu impacte sobre el desenvolupament i els resultats d’aquesta mena d’activitats.

En continuïtat amb els plantejaments i resultats de recerques prèvies de l’equip, el punt de partida del projecte és que els processos de construcció col·laborativa del coneixement estan associats a una distribució de les formes d’ajuda i suport a l’aprenentatge entre tots els participants, és a dir, a un fenomen de «presència docent distribuïda».

Aquest concepte està en la base dels dos objectius específics que concreten la finalitat del projecte: (1) identificar les manifestacions de la presència docent en les contribucions dels participants i analitzar les seves relacions amb l’evolució i els resultats dels processos de construcció col·laborativa del coneixement en les activitats estudiades; i (2) establir perfils individuals i indicadors grupals de participació i connectivitat associats a modalitats i nivells distints de presència docent distribuïda en aquestes activitats.

Dades del projecte

Investigador principal: César Coll

Equip de recerca:

  • Alfonso Bustos
  • Marc Clarà
  • Rosa M. Colomina
  • Anna Engel
  • Ana Ginesta
  • Inés de Gispert
  • Teresa Mauri
  • Mila Naranjo
  • Javier Onrubia
  • Ana Remesal
  • M. José Rochera
  • M. Teresa Segués

Font de finançament: MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACIÓN. Dirección General de Programas y Transferencia de Conocimiento

Referència: EDU2009-08891

Data d’inici: 2010
Data de finalització: 2013

Categories
investigació projectes

Tasques d’escriptura col·laborativa en Moodle (2010-2012)

Anàlisi de l’impacte de la innovació docent en la gestió autònoma de la tasca i en l’elaboració del significat

Resum

El projecte proposa un estudi quasiexperimental de les ajudes prestades per professors universitaris per a la col·laboració dels estudiants en una tasca d’escriptura conjunta mitjançant la plataforma Moodle. Es consideren dos valors diferents per a la variable independent: les ajudes destinades a la gestió de la tasca i les ajudes destinades a la gestió del significat. El projecte consta d’un estudi pilot en el qual s’analitzen quatre petits grups de treball (4-5 estudiants) d’una assignatura del grau de Maestro en la Universitat de Barcelona, seguit d’un estudi més ampli en el qual es consideraran dues assignatures del mateix grau, en les quals s’estudiaran 6 petits grups de treball en cadascuna. El projecte es recolza en els resultats d’un projecte anterior en el qual es feia patent la necessitat de reforçar les ajudes durant els processos d’escriptura col·laborativa en línia, no tant en relació amb les diferents versions dels productes (textos), sinó, sobretot, en relació amb el procés de construcció conjunta, des del punt de vista de la col·laboració entre els diferents participants en la tasca, així com dels processos de negociació de significats.

Dades del projecte

Investigador principal: Teresa Mauri

Equipo de recerca: GRINTIE

Font de finançament: Universitat de Barcelona

Referència: 1002-23

Data d’inici: 2010
Data de finalització: 2012

Categories
investigació projectes

Tasques d’escriptura col·laborativa en l’ensenyament mediates per la plataforma Moodle (2008-2010)

Anàlisi del seu impacte en la docència i les pràctiques d’avaluació del professorat universitari.

Resum

Una de les tasques més habituals en els processos d’ensenyament i aprenentatge en la universitat és l’elaboració de textos escrits de manera col·laborativa. En els últims anys, l’ús de la plataforma Moodle s’ha generalitzat i els professors i els alumnes disposen de noves eines de suport a la tasca d’escriptura col·laborativa com, per exemple, el wiki o l’espai de fòrum en grups separats. L’ús d’aquestes eines modifica els processos de construcció conjunta del coneixement basats en l’escriptura col·laborativa, convertint-los en una activitat d’aprenentatge de característiques poc conegudes o, si més no, diferents a les habituals.

En aquest marc, els objectius del projecte són:

Identificar models d’actuació docent en l’exercici de la influència educativa en tasques d’escriptura col·laborativa en Moodle.

Elaborar i contrastar una proposta de rúbrica per a avaluar la construcció conjunta del coneixement en l’escriptura col·laborativa en Moodle.

Formular orientacions que contemplin l’ús de les rúbriques per a millorar la influència educativa del professor en aquesta activitat.

Dades del projecte

Investigadora principal: Teresa Mauri

Equip de recerca:

  • Alfonso Bustos
  • Marc Clarà
  • Rosa M. Colomina
  • Anna Engel
  • Anna Ginesta
  • Inés de Gispert
  • Mila Naranjo
  • Javier Onrubia
  • Ana Remesal
  • José Rochera
  • Teresa Segués

Font de finançament: ICEB – Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat

Referència: A0801-16

Data d’inici: 2008
Data de finalització: 2010

Categories
investigació projectes

Adquisició de les competències d’autoregulació i col·laboració en contextos d’ensenyament-aprenentatge de qualitat centrats en l’alumne i mediats per les TIC (2006-2008)

Resum

Les competències d’autoregulació i col·laboració són fonamentals en la majoria dels camps professionals i, en conseqüència, també en la majoria de les titulacions universitàries. Ambdues són cada vegada més necessàries en el desenvolupament de qualsevol tasca professional, per la qual cosa és necessari entendre com es construeixen i com es poden potenciar.

La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en la comprensió de la construcció d’aquestes dues competències en el marc de diferents titulacions universitàries i de com la mediació de les TIC pot potenciar-les. Per a això, es proposa l’estudi de tres casos d’innovació docent que tenen lloc en diferents ensenyaments de la Universitat de Barcelona: Formació del professorat, Ecologia i Biologia.

En els tres casos es posa en marxa una innovació basada en les TIC destinada a promoure l’aprenentatge de les competències d’autoregulació (individual i grupal) i de col·laboració. En cada cas s’analitza la innovació i el seu impacte en el desenvolupament de totes dues competències, amb la finalitat de comprendre el seu procés de construcció, el paper del professor i la mediació de les TIC.

Més concretament, la recerca es proposa quatre objectius específics:

Identificar dimensions i indicadors de l’autoregulació individual i de l’autoregulació grupal en activitats de treball d’aprenentatge col·laboratiu que es duu a terme en contextos d’ensenyament-aprenentatge de qualitat mediats per les TIC.

Dissenyar (o redissenyar) i implementar tres propostes d’innovació docent de qualitat a partir de l’elaboració (o reelaboració) d’activitats i instruments didàctics que promoguin l’autoregulació i de la incorporació d’eines i recursos basats en les TIC com a suport perquè els estudiants adquireixin competències d’autoregulació individual i de grup en activitats de caràcter col·laboratiu.

Valorar la contribució de les propostes docents implementades en l’aprenentatge de l’autoregulació individual i grupal en activitats de caràcter col·laboratiu.

Donar indicacions generalitzables sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de l’autoregulació individual i de grup, fonamentalment en relació a la col·laboració entre alumnes.

Dades del projecte

Investigadora principal: Teresa Mauri

Equips de recerca:

Grup d’Innovació Docent en Psicologia de l’Educació (GIDPE) – Coordinat per César Coll

  • Alfonso Bustos
  • Marc Clarà
  • Rosa M. Colomina
  • Anna Engel
  • Anna Ginesta
  • Inés de Gispert
  • Mila Naranjo
  • Javier Onrubia
  • Ana Remesal
  • M. José Rochera
  • M. Teresa Segués

Grup d’Innovació en Ecologia (GIE) – Coordinat per Maria Rieradevall

  • Xavier de Pedro
  • Pilar López
  • Biel Obrador
  • Teresa Vegas

Grup de recerca i innovació docent en Llengua i Literatura (GRIDLlL) – Coordinat per Catalina Martínez

  • Glòria Bordons
  • Elisabet Costa
  • Dolors Font
  • Beatriu Guarro
  • Joan Manuel
  • Rosa Sayós
  • Francina Torras

Font de finançament: ICEB – Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat

Referència: B0601-05

Data d’inici: 2006
Data finalització: 2008

Categories
investigació projectes

Ajudar a aprendre en xarxes electròniques de comunicació asincrònica escrita (2004-2007)

La presència docent i les funcions del professor en els processos de construcció del coneixement.

Resum

Els entorns electrònics d’aprenentatge basats en la utilització d’eines de comunicació asincrònica escrita són presentats sovint com a escenaris idonis per a l’aprenentatge autodirigit i el desenvolupament de processos formatius que es recolzen en l’autonomia dels estudiants. Sense qüestionar el protagonisme de l’aprenent i la seva contribució decisiva al procés d’aprenentatge, alguns treballs recents han cridat l’atenció i aportat evidència empírica sobre la importància de les ajudes del professor i dels companys perquè els estudiants puguin progressar en el seu aprenentatge en aquesta mena d’entorns. S’ha obert una nova i prometedora línia de recerca orientada a l’estudi de la presència docent, entesa com el conjunt d’actuacions dirigides a facilitar i promoure els processos comunicatius i cognitius dels participants.

En aquest marc, el projecte té com a finalitat principal estudiar les manifestacions de la presència docent en quatre tipus d’activitats d’aprenentatge: fòrums de conversa, fòrums de debat, treballs en grup cooperatiu i treballs individuals, habituals en els entorns electrònics basats en la comunicació asincrònica escrita. Per a això, el disseny contempla el registre de les aportacions dels participants, professors i alumnes, en el transcurs de 12 activitats d’aprenentatge (tres fòrums de conversa, tres fòrums de debat, tres treballs en grup cooperatiu i tres treballs individuals) desenvolupades en tres entorns electrònics distints (Knowledge Fòrum, Moodle i Campus Virtual de la UOC).

Prenent com a base aquestes dades, els objectius del projecte s’orienten en una triple adreça: identificar i descriure les manifestacions de la presència docent i analitzar la seva incidència sobre el desenvolupament i els resultats dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades; analitzar les relacions existents entre la presència docent, el nivell cognitiu de les aportacions dels participants (identificat en la literatura com a presència cognitiva) i el nivell i la dinàmica de participació en el desenvolupament de les activitats (presència social); i identificar els recursos semiòtics, estratègies discursives i estructures conversacionals associats a la presència docent i analitzar les seves característiques i la seva incidència sobre el desenvolupament dels processos d’aprenentatge i de construcció del coneixement en les activitats estudiades.

Dades del projecte

Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) i Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya)

Equip de recerca:

Grup GRINTIE, Universitat de Barcelona:

Alfonso Bustos
Rosa Colomina
Anna Engel
Marc Lafuente
Teresa Mauri
Rosa Mayordomo
Mila Naranjo
Javier Onrubia
Ana Remesal
María José Rochera

Grup EDUS, Universitat Oberta de Catalunya:

Magí Almirall
Laia Canet
Antoni Badia
Anna Espasa
Elisabet Galindo
Teresa Guasch
Carles Sigalès

Font de finançament: Ministeri de Ciència i Tecnologia

Referència: Projecte coordinat SEJ2004-07658-C02-01

Data d’inici: 2004
Data de finalització: 2007