L’article analitza els fonaments i reptes actuals de la formació dels assessors psicopedagògics, destacant que aquesta professió es construeix en la intersecció entre psicologia de l’educació, pedagogia i innovació escolar.
Des d’un enfocament socioconstructivista, es defensa que l’assessorament ha de basar-se en la col·laboració, la comprensió contextual i el treball conjunt amb docents, famílies i comunitat. Els autors subratllen la importància d’entendre l’aprenentatge com un procés que s’estén al llarg i a l’ample de la vida, i la necessitat que els assessors identifiquin les ecologies d’aprenentatge i els fons de coneixement de l’alumnat.
L’article també posa l’èmfasi en potenciar pràctiques educatives informades per l’evidència, promovent la indagació i la reflexió sistemàtica. Finalment, es proposa que la formació dels futurs assessors integri experiències autèntiques, competències de recerca, habilitats comunicatives i una ètica professional orientada a la inclusió i la justícia social.
Liesa, E., Engel, A., Lalueza, J. L., Esteban-Guitart, M., & Jiménez, V. (2026). Bases per a la formació dels assessors psicopedagògics: situació actual i reptes de futur. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 63, 76-87. https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504991