Categoría: noticias

In an increasingly interconnected world where information is readily accessible and continuously evolving, schools play a vital role in equipping students to learn across diverse contexts of participation.

The concept of Learner Identity has emerged as a valuable lens for fostering this competence, positioning teacher recognition as a central mechanism through which students construct meanings about themselves as learners. Existing literature suggests that a positive Learner Identity may support learning across varied contexts. Building on this line of research, this qualitative single-case study examines a primary teacher’s acts of recognition toward her students during a Tutoring practice in a Chilean school.

The findings indicate that many of the teacher’s actions were interpreted and internalized by students as meaningful sources of recognition, shaping their self-perceptions as learners and contributing to the construction of their Learner Identities.

Taken together, the findings suggest that alignment between teacher actions and students’ experiences of recognition does not operate on a strict one-to-one basis, but rather tends to emerge through sustained patterns of recognition over time. Although the study focuses on a single teacher in one learner-driven school, the interpretive mechanisms of recognition identified offer cautiously transferable insights for teaching practice and teacher education. Attending to recognition-based approaches that foreground the quality and structure of classroom interaction may therefore support the development of Learner Identity as a foundational resource through which students’ construct meanings about themselves as learners.

Olivos, M.P., & Engel, A. (2026).  Being recognized, becoming a learner: A comparative analysis of teacher actions and student experiences in Chile. Learning, Culture and Social Interaction, 57, 100971. https://doi.org/10.1016/j.lcsi.2025.100971

Remesal, A. et al. (2026). La evaluación con grados de certeza como herramienta de estudio autorregulado y más allá para el futuro docente de secundaria. En M. Elias Andreu et al., Jornades Compartim experiències al mòdul genèric del Màster de Secundària (pp. 9-22). Universitat Politècnica de Catalunya. https://hdl.handle.net/2117/463350

El capítulo que el lector tiene ante sí presenta la reflexión de una estudiante de Biología, Judit Marqués, sobre su propio proceso de abordaje y resolución de una tarea de estudios, y mis anotaciones interpretativas de acompañamiento (Ana Remesal, profesora de psicología educativa e investigadora de los procesos de enseñanza y aprendizaje). Durante todo un curso académico, Judit y yo misma conformamos un tándem de reflexión sobre su proceso de autogestión del aprendizaje, dentro del proyecto COFE-I. Entre las dos nos planteamos dar forma a este capítulo siguiendo el ejemplo de Michael Ende en su Historia interminable. Las palabras de Judit aparecerán en negro; las mías, en azul. Lo hacemos así para conjugar dos miradas diferentes sobre un mismo proceso que es, al mismo tiempo, único, recursivo y eterno. La actividad de aprendizaje en torno a la cual se plantea la reflexión de la estudiante consiste en la celebración de un taller colaborativo donde diversos equipos de estudiantes tienen el encargo de buscar un conjunto de datos e información acerca del funcionamiento del sistema auditivo animal para compartir posteriormente con el conjunto de la clase.  

Marqués, J. & Remesal, A. (2026). Sobre la importancia de una buena planificación. En M. Fernández-Ferrer & E. Cano (Eds.), De la evaluación al diálogo interno: El feedback como construcción del estudiante (pp. 107-124). Transmedia XXI. https://hdl.handle.net/2445/229504

L’article analitza els fonaments i reptes actuals de la formació dels assessors psicopedagògics, destacant que aquesta professió es construeix en la intersecció entre psicologia de l’educació, pedagogia i innovació escolar.

Des d’un enfocament socioconstructivista, es defensa que l’assessorament ha de basar-se en la col·laboració, la comprensió contextual i el treball conjunt amb docents, famílies i comunitat. Els autors subratllen la importància d’entendre l’aprenentatge com un procés que s’estén al llarg i a l’ample de la vida, i la necessitat que els assessors identifiquin les ecologies d’aprenentatge i els fons de coneixement de l’alumnat.

L’article també posa l’èmfasi en potenciar pràctiques educatives informades per l’evidència, promovent la indagació i la reflexió sistemàtica. Finalment, es proposa que la formació dels futurs assessors integri experiències autèntiques, competències de recerca, habilitats comunicatives i una ètica professional orientada a la inclusió i la justícia social.

Liesa, E., Engel, A., Lalueza, J. L., Esteban-Guitart, M., & Jiménez, V. (2026). Bases per a la formació dels assessors psicopedagògics: situació actual i reptes de futur. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 63, 76-87. https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504991