Resum
Les Comunitats d’Aprenentatge (CA) s’han anat configurant en el transcurs de l’última dècada com a alternativa a una manera d’entendre l’educació que atorga pràcticament en exclusiva a l’educació formal i a les institucions dels sistemes educatius -escoles, centres d’educació secundària, centres universitaris, centres de formació superior, etc.- la responsabilitat de la formació dels nens, els joves i els ciutadans i ciutadanes en general.
Les elaboracions teòriques i les experiències pràctiques que s’han anat generant en el transcurs dels últims anys entorn de les CA ofereixen una plataforma i uns elements d’enorme interès per a abordar aquest canvi profund en educació al qual abans al·ludíem i que, d’acord amb la majoria de les anàlisis, és necessari i urgent escometre.
L’interès i la utilitat potencial de la teoria i la pràctica de les CA com a font d’inspiració per a pensar i concretar en què ha de consistir aquest canvi i com és possible escometre’l resideix tant en la seva capacitat per a transformar les pràctiques pedagògiques i l’organització habitual de les institucions educatives formals, com en la seva com a capacitat per a mobilitzar recursos aliens a aquestes institucions i posar-los al servei de l’educació i la formació de les persones. És precisament aquest caràcter bifront de les aportacions realitzades des de la teoria i la pràctica de les CA el que fonamenta la proposta del Fòrum de convertir-les en l’eix central del seu projecte educatiu i el que recolza la nostra convicció que en elles poden trobar-se algunes claus decisives per al futur de l’educació.
Dades del projecte
Comunitats d’Aprenentatge en el Projecte Educatiu del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona – 2004
Investigador principal: César Coll
Equip de recerca:
Javier Onrubia
Isabel Solé
Font de finançament: Fòrum Universal dels Cultures Barcelona 2004, S. a.
Referència: FBG 301435
Data d’inici: 2001
Data de finalització: 2002